fbpx
Wikipedia

Sexenio de Morella

El Sexenio (en valenciano, Sexenni) es una fiesta que se celebra en la localidad valenciana de Morella (Castellón, España) en honor de la Virgen de Vallivana.

La fiesta tiene lugar una vez cada seis años y se celebra el tercer domingo de agosto desde 1678. Está catalogada como de interés turístico nacional desde el año 2012.[1]

Virgen de Vallivana

Orígenes e historia

La fiesta ya está testimoniada en el siglo XVII. Consistía en una serie de actos solemnes que los morellanos dedicaban a la Virgen en agradecimiento a la desaparición de la peste que asoló la población en 1672. En esa fecha se subió a la Virgen al pueblo, y las fiebres de los ciudadanos remitieron. Por esa razón, y a instancias de los labradores, el jurado y justicias de la villa, hicieron el voto de organizar un novenario de Acción de Gracias a la Virgen de Vallivana. Desde 1678 se han celebrado cada seis años de forma prácticamente ininterrumpida.

 
Dansa dels Teixidors 2006
 
Dansa dels Torneros 2006
 
Dansa del Gremi d'Arts i Oficis 2006
 
Dansa de les Gitanetes 2012

El 14 de febrero de 1673, el Consejo de la Villa, accediendo a las peticiones de la gran mayoría del vecindario resolvió celebrar cada seis años, un solemne novenario en agradecimiento a la Virgen por haberlos librado de la peste.

El acuerdo dice así (en valenciano antiguo): "El Justicia Jurats y Consell de Morella tenen a be donar grasies a la Imperatris de totes les creatures y Senyora nostra la Verge de Vallivana ara y en tot tems en un novenari de sis en sis anys, per l' benefisi de la salud alcanzada en l'any pasat."

Primer sexenio 1678. Se conservan las siguientes actas: Ques faça festa a nostra senyora de Vallivana lo any primer vinent 1678, en 8 de maig… A 9 de Dehembre de dit any 1677, se junta capitol en lo cor de la Iglesia de Santa Maria de la present vila de Morella y lo Reverent Mosen Carlos Calbo prevere, altre dels syndichs, proposa que lo Justicia, Batle, Jurats y Consell de dita y present Vila, insequint lo vot feu dita vida en lo any 1673. Tracta aquella, justament ab tots vehins, de fer festes a nostra Señora de Vallivana y portar a dita verge en processo, desde a la present Iglesia a 8 del mes de maig del any primer venint, mil siscents setanta y huit y aço no puixa ferse sens primer procehir lo vot, parer e intervencio del Reverent Clero y de tots sos molts Reverents Presents Beneficiats y residents en dita Iglesia y aquí directament, toca el tenir la preheminencia en semblants funcions… Y particularment, dat cas que sia molt gust del Reverent Clero lo fer festa dita Verge de Vallivana, lo elegir lo dia bevist li será el Reverent Clero. Perço tots unanims y conformes et nemine discrepante ab la deguda devocio, se donen gracies a la emperatriz de totes les criatures y Unica Senñora nostra, señalant lo segon dia inmediata seguent que estara dita Verge Maria de Vallivana en la present Iglesia major pera effecte de ferli festa lo Reverent Clero. Aixi seha determinat per tot lo Reveren Clero. Y que en quant a la disposicio de la dita Festa y lo que se haura de gastar en aquella y la forma tenir, se veura en sos cas, ocasio y lloch. Y que es torne recado als dits Magnifichs señors, puixen fer les prevencions y aparatos festius segons la possibilitat de cascu, pera que en aplegar lo solemne dia de la venguda de dita Verge de Vallivana lo celebrem ab los deguts aplausos y suma alegria.—Ita est.—Joannes Babot, Prever.[2]

Que es fassa festa a Nra. Sra. de Vallivana, en 7 de maig, no obstant lo memorial han presentat los Administradors. A 28 de Janer de a678. –Se junta Capitol i la Reverent Mº Christofol Carbo, prevere altre dels syndichs, proposa que los administradors y elets pera les festes de Nra. Sra. de Vallivana nomenats per la Vila haurien donat lo ynfraescrit Memorial: Molts Reverents Señor Franco, Moliner, Juan Noguer, Casimiro Segura, Ciutadans, Miser Thomas Miralles y Jaume Palau, notari, elets per la direcció de les festes de Nra. Sra. de Vallivana suppts. Dihuen, que per lo Consell de la presemt vila se han differit les festes pera el mes de Agost conciderant la poca apthibilitat y seguritat del temps en lo mes de Maig, aixi de fret com de aigues, com se te experimentat en estos y molts anys atrás al temps de la processo major. Ames, que en allargar estes festes a usat del privilegi quinze del Sr. Rey Don Fernando segon incorpore previlegiorum: Jurati Civitatum et villorum possunt ordinare processiones et quas vis Celebritates pro exaltationes fidei et culti divini et induere ferias et dilationes. Y no ha pretes fer novetat que puga causar disgusts, si molta major unió y conformitat en los animos y pietat de les comunitats que han de concurrir pera effectuar ses lloables resolucions, ans be estava y esta entenent que esta dilacio avia y ha de ser pera major augment del culto y veneracio de la sanctissima Verge, pues lo mes de Agost pareix lo temps mes convenient y aproposit y enqueles festes que esta vila y el Reverent Clero ha celebrat se han fet com se pot veure que anys atrás. Y aixi mateix altres viles y ciutats per aplicar sa (ilegible) entant decent y lloable empleo. Perço supliquen a Vmds., sien servits pendre la resolucio mes convenient y que siga del major servici de Nre. Señor y dela Reyna sanctissima de Vallivana sa Mare y Advogada de tots. Llegit dit Memorial lo Reverent Arcipreste y tots los Reverents beneficiats y residents en la present Iglesia de Sra. Maria de Morella: Attenent y considerant que en los capitols tenguts per lo Reverent clero en 9 de dehembre de 1677 y en 19 de Janer del present any hauria ya determinat de fer festa a la gloriosa y sempre Verge Maria de Vallivana en 7 y 8 dies del mes de Maig, primer vinent, compres en dits Capitols llargament consta. Attes eitam que lo deixar de fer festa a dita Verge, per hauero promes lo Reverent clero, seria causa que Nre. Señor nos castigara ab ceca, ab altres desdeiches, calamitats y enfermetats, y que lo differir dites festes seria grandissim desacert. Attenent aixi mateix que lo privilegi del Rey Don Fernando se concedi tan solament ala Ciutat de Valencia, y no a la villa de Morella, y en cas que convinguera, allargar dites festes per al mes de Agost no podía ferse com se ha fet sens consultaro al Reverent Clero com si fora alguna Comunitat dels officis mecanichs de la Ciutat de Valencia. His et aliis attentos et nature consideratis determina tot lo Reverent clero y resolgue ser mes convenient y del servici del nostre señor y de la Verge Maria y Señora nostra de Vallivana lo fer festa lo Reverent Clero en huit de Maig primer vinent, que no el allargaria y differiria per al mes de Agost. A mes, que dits Administradors o elets se han passat del llimit de la cortesia se deu al Reverent clero, en que ha citar privilegis que no dehuen y, lo ordenar y dispondre, sols toca al Reverent clero, en sa Iglesia y lo arreglar le proffessoss als Bordoners de aquella y no a dita vila: ni menys lo entrarsen en dret ni jurisdicccio que no es sehua ni pot sero. Ita est. Johanes Babot, prevere, Racionalis.

Festa de nostra señora de Vallivana celebrada y posada en execucio per lo Reverent clero. A 7 del mes de Maig de 1678. Lo Reverent clero per los motius espresats en lo capitol tingue en 28 de Janer de aquest any en lo dia de huy a posat en eixecució lo festejar a Maria Sanctissima de Vallivana, se han celebrat vespres y completes. Predicá el señor Prevere Gabriel Rosello de la Torre, Archipreste. La solemnitat ab que es cantaren los officis fonch extraordinaria, per la destrea concert y direccio del mestre de capella y musichs fonch tot molt bo y paregué molt be lo adorno del Altar Major, ab sos rams y diversitats de flors, manifestant la curiositat y primor de qui el tenia a son carrech, y aura tambe moltes lamines, ere dit meravillos de sos pinzells cristaleries expills guarnits de plata y molta abundancia de llums y olors; se feu professo general y no obstant que los Justicia, Batle y Jurats de dita vila no assistiren a ninguna de les dites funcions ab pretext de que lo Reverent clero nols hauria combidad a dita festa, lo que jamay a costumat lo reverent Clero, y hagué gran concurs de naturals y forasters. Así mateix se repartiren y es donaren, a pobres vergoñants, sis cafisos de forment. Tota la que assi sa ha refferit fonch la festa que lo reverent Clero en differents capitols hauria determinat se fer a la purissima y gloriosissima sempre Verge Maria de Vallivana, be que tota ella se aixecuta ab major perfeccio y grandeza de lo que s podía esperar ql temps resolguelo Reverent Clero se fera. Concluir en advertir als reverents que els cabra en sort la celebracio en lo segon y altres sexenis, sent gust del reverent clero no es vot, si mera devocio, per que sols la vila feu dit vot y promessa de fer festa a dita Verge de sis en sis anys y per consequent tindra obligacio de ferli festa per raho de dit vot y no lo Reverent clero, si no es pagantli sa distribució. Juan Babot, Prevere, Racional.

El sexenio de 1702 fue de lo más sonado, con danzas, toros y una compañía de teatro venida expresamente de Valencia.

TOROS. Poco podemos decir de este festejo. Sabemos que hubo corridas reales de toros, con rejoneador y un bou embolat.

DANZAS. Tres son las danzas que actuaron: les gitanetes, els esquiladors y una venida expresamente de Catí. Posiblemente las danzas que conocemos hoy día, además de las citadas, además de las citadas no existían aún. Les gitanetes figuraron en las procesiones y retaules. El primer día de las Fiestas, al salir de la Iglesia “se hizo una larga espera en la plaza, para dar lugar a la música que explayara las concertadas cláusulas de un villancico, variando los encomios con agudos conceptuosos metros, ocho bizarras (sic) doncellas, vestidas hermosamente a lo Egipcio (gitanillas) en la tarea de un baile que con gran espíritu ejecutaron ante María Santísima”. La dansa dels esquiladors salió solamente la tarde de la fiesta de los oficios “agradable sainete de dos jocosas danzas de esquiladores… Iban vestidos de piratas, acompañándoles el sonecillo de las dulzainas cuyo compasillo iban imitando los bachilleros golpes de las tijeras…; Iban los otros mutilándose los velloncicos, hasta que concluido de cantar mudaban las suertes que cuantos venían por lana se volvían mutilados”. La danza de Catí, que ya había actuado en Vallivana al salir la Virgen hacia Morella, fue uno de los festejos más vistosos y que más prestancia dio, ya que amenizó los actos de la Entrada, Procesión, Retaules y Cabalgata y además tomó parte también en las representaciones teatrales.

TEATRO. A expensas de la Villa y gremios vino de Valencia la compañía de María de Navas, que debía representar todos los días. Sus actuaciones no se limitaron a las funciones celebradas en local cerrado; fue teatro público la plaza de la Iglesia y estos histriones fueron los encargados de recitar una serie de poesías alegóricas, desde carros adornados a propósito, en el momento de la entrada de la Virgen. El segundo día de fiestas, por la tarde, representaron una comedia histórica titulada La conquista de Morella, y otro día la obra compuesta por Gazulla Ursino La mejor perla del bosque. Antes de cada representación jugaron sus habilidades la “diestrisima danza de Catí”. La compañía de María de Navas no era de simples aficionados y prueba de ello es que del 17 abril al 7 de agosto de 1702, actuó en Valencia; en la segunda quincena del mismo mes en Morella; en 1703 y 1704 hizo de nuevo larga temporada en Valencia y el primero de abril de este último año fue llamada a Madrid “porque su Majestad (Felipe V) había llamado a María de Navas para que trabajase en la Corte”.[2]

La Guerra de Sucesión al trono de los Austrias, de tan trágicas consecuencias para la Corona de Aragón, fue la causa inmediata de que dejaran de celebrarse los Sexenios correspondientes a los años 1708, 1714 y 1720; hasta el 1726 no pudo cumplirse de nuevo con el VOTO.[2]

En el año 2018 se celebrará el 54º Sexenio.

La Celebración

El Anuncio

El año anterior a la fiesta, se celebra El Anuncio (L'Anunci en valenciano).

Desde 1903, mantiene una estructura similar; durante los tres primeros domingos de agosto, se plantan en barraquitas de madera en los callejones, unos ninots (muñecos que representan caricaturas humanas), después, se celebra un pregón con desfile de carrozas hechas de papel y un rosario en la iglesia. El Anuncio tiene lugar en la iglesia, pero después adquiere un tono festivo, en el que los integrantes del Pregón se mezclan con una batalla de confeti y serpentinas.

El Sexenio

El domingo se celebra una procesión en la que participan los diferentes gremios de la villa, con sus imágenes y personajes bíblicos. Por último, desfilan la bandera de Vallivana, los elets, los gremios de segundo orden y la cruz de la Basílica. Durante la procesión, se leen las Relaciones o versos dedicados a la Virgen, dentro de un artilugio llamado Taronja, similar a la Magrana del Misterio de Elche, que se abre en cuatro gajos cuando pasa la Patrona. Cuando se descubre, aparece un niño pequeño vestido de San Miguel que le canta unos versos.

Actos

 
Iglesia Arciprestal de Morella, lugar donde se celebran los actos religiosos.

Durante las celebraciones, se celebra misa solemne, retablo, procesiones y otras actividades festivas.

Decoración de las Calles

Uno de los elementos más llamativos de la fiesta, son los adornos de las calles. Los puntos más significativos de la fiesta, se cubren con hierbas aromáticas y se hacen enramadas con guirnaldas balcones y puertas. Estas guirnaldas, están hechas con flores de papel que elaboran las mujeres de cada barrio.

 
Calle adornada. Sexenio 2012

Elementos Característicos

Cabe destacar:

  • El Retablo, Retaule o Vuelta a la Ciudad.
  • Los Conventillos (Conventets): pequeños escenarios que representan la sala de un convento.
  • Los Volantines (Volantins): en la Calle de la Fuente, son figuras unidas entre sí con una madera, que al paso de las procesiones dan vueltas.
  • La Mesa hacia abajo (Taula cap per avall): de significado desconocido, consiste en una mesa dispuesta para un banquete, que curiosamente, se encuentra al revés.
Danzas y Cuadros Figurativos
 
Dansa del gremi dels llauradors. Sexenni 2006.

Participan el día del Recibimiento a la Virgen y están relacionados con la historia del Pueblo

  • Entre los cuadros destacan los del:Gremio del Comercio, Carro Triomfant i Miraverges
  • Entre las danzas destacan:Las Danzas de los Torneros (les Dances dels Torners), de los labradores (dels Llauradors), de los tejedores (dels Teixidors) y la de los Oficios (dels Oficis) y de las gitanas (de les Gitanetes).

Véase también

Bibliografía

  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, Edición 2005, Tomo 15 (san-ter), Publicada por Editorial Prensa Valenciana.

Referencias

  1. http://www.boe.es/boe/dias/2012/05/25/pdfs/BOE-A-2012-6903.pdf Resolución de 8 de mayo de 2012 en el BOE
  2. Grau Monserrat, Manuel. Historia de los sexenios.

Enlaces externos

  •   Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Sexenio de Morella.
  • Ayuntamiento de Morella
  • De Wikisenior Univ. Jaime I. El anunci del Sexenni de Morella


  •   Datos: Q9076605
  •   Multimedia: Sexenni de Morella

sexenio, morella, sexenio, valenciano, sexenni, fiesta, celebra, localidad, valenciana, morella, castellón, españa, honor, virgen, vallivana, fiesta, tiene, lugar, cada, seis, años, celebra, tercer, domingo, agosto, desde, 1678, está, catalogada, como, interés. El Sexenio en valenciano Sexenni es una fiesta que se celebra en la localidad valenciana de Morella Castellon Espana en honor de la Virgen de Vallivana La fiesta tiene lugar una vez cada seis anos y se celebra el tercer domingo de agosto desde 1678 Esta catalogada como de interes turistico nacional desde el ano 2012 1 Virgen de Vallivana Indice 1 Origenes e historia 2 La Celebracion 2 1 El Anuncio 2 2 El Sexenio 2 2 1 Actos 2 3 Decoracion de las Calles 2 3 1 Elementos Caracteristicos 2 3 1 1 Danzas y Cuadros Figurativos 3 Vease tambien 4 Bibliografia 5 Referencias 6 Enlaces externosOrigenes e historia EditarLa fiesta ya esta testimoniada en el siglo XVII Consistia en una serie de actos solemnes que los morellanos dedicaban a la Virgen en agradecimiento a la desaparicion de la peste que asolo la poblacion en 1672 En esa fecha se subio a la Virgen al pueblo y las fiebres de los ciudadanos remitieron Por esa razon y a instancias de los labradores el jurado y justicias de la villa hicieron el voto de organizar un novenario de Accion de Gracias a la Virgen de Vallivana Desde 1678 se han celebrado cada seis anos de forma practicamente ininterrumpida Dansa dels Teixidors 2006 Dansa dels Torneros 2006 Dansa del Gremi d Arts i Oficis 2006 Dansa de les Gitanetes 2012 El 14 de febrero de 1673 el Consejo de la Villa accediendo a las peticiones de la gran mayoria del vecindario resolvio celebrar cada seis anos un solemne novenario en agradecimiento a la Virgen por haberlos librado de la peste El acuerdo dice asi en valenciano antiguo El Justicia Jurats y Consell de Morella tenen a be donar grasies a la Imperatris de totes les creatures y Senyora nostra la Verge de Vallivana ara y en tot tems en un novenari de sis en sis anys per l benefisi de la salud alcanzada en l any pasat Primer sexenio 1678 Se conservan las siguientes actas Ques faca festa a nostra senyora de Vallivana lo any primer vinent 1678 en 8 de maig A 9 de Dehembre de dit any 1677 se junta capitol en lo cor de la Iglesia de Santa Maria de la present vila de Morella y lo Reverent Mosen Carlos Calbo prevere altre dels syndichs proposa que lo Justicia Batle Jurats y Consell de dita y present Vila insequint lo vot feu dita vida en lo any 1673 Tracta aquella justament ab tots vehins de fer festes a nostra Senora de Vallivana y portar a dita verge en processo desde a la present Iglesia a 8 del mes de maig del any primer venint mil siscents setanta y huit y aco no puixa ferse sens primer procehir lo vot parer e intervencio del Reverent Clero y de tots sos molts Reverents Presents Beneficiats y residents en dita Iglesia y aqui directament toca el tenir la preheminencia en semblants funcions Y particularment dat cas que sia molt gust del Reverent Clero lo fer festa dita Verge de Vallivana lo elegir lo dia bevist li sera el Reverent Clero Perco tots unanims y conformes et nemine discrepante ab la deguda devocio se donen gracies a la emperatriz de totes les criatures y Unica Sennora nostra senalant lo segon dia inmediata seguent que estara dita Verge Maria de Vallivana en la present Iglesia major pera effecte de ferli festa lo Reverent Clero Aixi seha determinat per tot lo Reveren Clero Y que en quant a la disposicio de la dita Festa y lo que se haura de gastar en aquella y la forma tenir se veura en sos cas ocasio y lloch Y que es torne recado als dits Magnifichs senors puixen fer les prevencions y aparatos festius segons la possibilitat de cascu pera que en aplegar lo solemne dia de la venguda de dita Verge de Vallivana lo celebrem ab los deguts aplausos y suma alegria Ita est Joannes Babot Prever 2 Que es fassa festa a Nra Sra de Vallivana en 7 de maig no obstant lo memorial han presentat los Administradors A 28 de Janer de a678 Se junta Capitol i la Reverent Mº Christofol Carbo prevere altre dels syndichs proposa que los administradors y elets pera les festes de Nra Sra de Vallivana nomenats per la Vila haurien donat lo ynfraescrit Memorial Molts Reverents Senor Franco Moliner Juan Noguer Casimiro Segura Ciutadans Miser Thomas Miralles y Jaume Palau notari elets per la direccio de les festes de Nra Sra de Vallivana suppts Dihuen que per lo Consell de la presemt vila se han differit les festes pera el mes de Agost conciderant la poca apthibilitat y seguritat del temps en lo mes de Maig aixi de fret com de aigues com se te experimentat en estos y molts anys atras al temps de la processo major Ames que en allargar estes festes a usat del privilegi quinze del Sr Rey Don Fernando segon incorpore previlegiorum Jurati Civitatum et villorum possunt ordinare processiones et quas vis Celebritates pro exaltationes fidei et culti divini et induere ferias et dilationes Y no ha pretes fer novetat que puga causar disgusts si molta major unio y conformitat en los animos y pietat de les comunitats que han de concurrir pera effectuar ses lloables resolucions ans be estava y esta entenent que esta dilacio avia y ha de ser pera major augment del culto y veneracio de la sanctissima Verge pues lo mes de Agost pareix lo temps mes convenient y aproposit y enqueles festes que esta vila y el Reverent Clero ha celebrat se han fet com se pot veure que anys atras Y aixi mateix altres viles y ciutats per aplicar sa ilegible entant decent y lloable empleo Perco supliquen a Vmds sien servits pendre la resolucio mes convenient y que siga del major servici de Nre Senor y dela Reyna sanctissima de Vallivana sa Mare y Advogada de tots Llegit dit Memorial lo Reverent Arcipreste y tots los Reverents beneficiats y residents en la present Iglesia de Sra Maria de Morella Attenent y considerant que en los capitols tenguts per lo Reverent clero en 9 de dehembre de 1677 y en 19 de Janer del present any hauria ya determinat de fer festa a la gloriosa y sempre Verge Maria de Vallivana en 7 y 8 dies del mes de Maig primer vinent compres en dits Capitols llargament consta Attes eitam que lo deixar de fer festa a dita Verge per hauero promes lo Reverent clero seria causa que Nre Senor nos castigara ab ceca ab altres desdeiches calamitats y enfermetats y que lo differir dites festes seria grandissim desacert Attenent aixi mateix que lo privilegi del Rey Don Fernando se concedi tan solament ala Ciutat de Valencia y no a la villa de Morella y en cas que convinguera allargar dites festes per al mes de Agost no podia ferse com se ha fet sens consultaro al Reverent Clero com si fora alguna Comunitat dels officis mecanichs de la Ciutat de Valencia His et aliis attentos et nature consideratis determina tot lo Reverent clero y resolgue ser mes convenient y del servici del nostre senor y de la Verge Maria y Senora nostra de Vallivana lo fer festa lo Reverent Clero en huit de Maig primer vinent que no el allargaria y differiria per al mes de Agost A mes que dits Administradors o elets se han passat del llimit de la cortesia se deu al Reverent clero en que ha citar privilegis que no dehuen y lo ordenar y dispondre sols toca al Reverent clero en sa Iglesia y lo arreglar le proffessoss als Bordoners de aquella y no a dita vila ni menys lo entrarsen en dret ni jurisdicccio que no es sehua ni pot sero Ita est Johanes Babot prevere Racionalis Festa de nostra senora de Vallivana celebrada y posada en execucio per lo Reverent clero A 7 del mes de Maig de 1678 Lo Reverent clero per los motius espresats en lo capitol tingue en 28 de Janer de aquest any en lo dia de huy a posat en eixecucio lo festejar a Maria Sanctissima de Vallivana se han celebrat vespres y completes Predica el senor Prevere Gabriel Rosello de la Torre Archipreste La solemnitat ab que es cantaren los officis fonch extraordinaria per la destrea concert y direccio del mestre de capella y musichs fonch tot molt bo y paregue molt be lo adorno del Altar Major ab sos rams y diversitats de flors manifestant la curiositat y primor de qui el tenia a son carrech y aura tambe moltes lamines ere dit meravillos de sos pinzells cristaleries expills guarnits de plata y molta abundancia de llums y olors se feu professo general y no obstant que los Justicia Batle y Jurats de dita vila no assistiren a ninguna de les dites funcions ab pretext de que lo Reverent clero nols hauria combidad a dita festa lo que jamay a costumat lo reverent Clero y hague gran concurs de naturals y forasters Asi mateix se repartiren y es donaren a pobres vergonants sis cafisos de forment Tota la que assi sa ha refferit fonch la festa que lo reverent Clero en differents capitols hauria determinat se fer a la purissima y gloriosissima sempre Verge Maria de Vallivana be que tota ella se aixecuta ab major perfeccio y grandeza de lo que s podia esperar ql temps resolguelo Reverent Clero se fera Concluir en advertir als reverents que els cabra en sort la celebracio en lo segon y altres sexenis sent gust del reverent clero no es vot si mera devocio per que sols la vila feu dit vot y promessa de fer festa a dita Verge de sis en sis anys y per consequent tindra obligacio de ferli festa per raho de dit vot y no lo Reverent clero si no es pagantli sa distribucio Juan Babot Prevere Racional El sexenio de 1702 fue de lo mas sonado con danzas toros y una compania de teatro venida expresamente de Valencia TOROS Poco podemos decir de este festejo Sabemos que hubo corridas reales de toros con rejoneador y un bou embolat DANZAS Tres son las danzas que actuaron les gitanetes els esquiladors y una venida expresamente de Cati Posiblemente las danzas que conocemos hoy dia ademas de las citadas ademas de las citadas no existian aun Les gitanetes figuraron en las procesiones y retaules El primer dia de las Fiestas al salir de la Iglesia se hizo una larga espera en la plaza para dar lugar a la musica que explayara las concertadas clausulas de un villancico variando los encomios con agudos conceptuosos metros ocho bizarras sic doncellas vestidas hermosamente a lo Egipcio gitanillas en la tarea de un baile que con gran espiritu ejecutaron ante Maria Santisima La dansa dels esquiladors salio solamente la tarde de la fiesta de los oficios agradable sainete de dos jocosas danzas de esquiladores Iban vestidos de piratas acompanandoles el sonecillo de las dulzainas cuyo compasillo iban imitando los bachilleros golpes de las tijeras Iban los otros mutilandose los velloncicos hasta que concluido de cantar mudaban las suertes que cuantos venian por lana se volvian mutilados La danza de Cati que ya habia actuado en Vallivana al salir la Virgen hacia Morella fue uno de los festejos mas vistosos y que mas prestancia dio ya que amenizo los actos de la Entrada Procesion Retaules y Cabalgata y ademas tomo parte tambien en las representaciones teatrales TEATRO A expensas de la Villa y gremios vino de Valencia la compania de Maria de Navas que debia representar todos los dias Sus actuaciones no se limitaron a las funciones celebradas en local cerrado fue teatro publico la plaza de la Iglesia y estos histriones fueron los encargados de recitar una serie de poesias alegoricas desde carros adornados a proposito en el momento de la entrada de la Virgen El segundo dia de fiestas por la tarde representaron una comedia historica titulada La conquista de Morella y otro dia la obra compuesta por Gazulla Ursino La mejor perla del bosque Antes de cada representacion jugaron sus habilidades la diestrisima danza de Cati La compania de Maria de Navas no era de simples aficionados y prueba de ello es que del 17 abril al 7 de agosto de 1702 actuo en Valencia en la segunda quincena del mismo mes en Morella en 1703 y 1704 hizo de nuevo larga temporada en Valencia y el primero de abril de este ultimo ano fue llamada a Madrid porque su Majestad Felipe V habia llamado a Maria de Navas para que trabajase en la Corte 2 La Guerra de Sucesion al trono de los Austrias de tan tragicas consecuencias para la Corona de Aragon fue la causa inmediata de que dejaran de celebrarse los Sexenios correspondientes a los anos 1708 1714 y 1720 hasta el 1726 no pudo cumplirse de nuevo con el VOTO 2 En el ano 2018 se celebrara el 54º Sexenio La Celebracion EditarEl Anuncio Editar El ano anterior a la fiesta se celebra El Anuncio L Anunci en valenciano Desde 1903 mantiene una estructura similar durante los tres primeros domingos de agosto se plantan en barraquitas de madera en los callejones unos ninots munecos que representan caricaturas humanas despues se celebra un pregon con desfile de carrozas hechas de papel y un rosario en la iglesia El Anuncio tiene lugar en la iglesia pero despues adquiere un tono festivo en el que los integrantes del Pregon se mezclan con una batalla de confeti y serpentinas El Sexenio Editar El domingo se celebra una procesion en la que participan los diferentes gremios de la villa con sus imagenes y personajes biblicos Por ultimo desfilan la bandera de Vallivana los elets los gremios de segundo orden y la cruz de la Basilica Durante la procesion se leen las Relaciones o versos dedicados a la Virgen dentro de un artilugio llamado Taronja similar a la Magrana del Misterio de Elche que se abre en cuatro gajos cuando pasa la Patrona Cuando se descubre aparece un nino pequeno vestido de San Miguel que le canta unos versos Actos Editar Iglesia Arciprestal de Morella lugar donde se celebran los actos religiosos Durante las celebraciones se celebra misa solemne retablo procesiones y otras actividades festivas Decoracion de las Calles Editar Uno de los elementos mas llamativos de la fiesta son los adornos de las calles Los puntos mas significativos de la fiesta se cubren con hierbas aromaticas y se hacen enramadas con guirnaldas balcones y puertas Estas guirnaldas estan hechas con flores de papel que elaboran las mujeres de cada barrio Calle adornada Sexenio 2012 Elementos Caracteristicos Editar Cabe destacar El Retablo Retaule o Vuelta a la Ciudad Los Conventillos Conventets pequenos escenarios que representan la sala de un convento Los Volantines Volantins en la Calle de la Fuente son figuras unidas entre si con una madera que al paso de las procesiones dan vueltas La Mesa hacia abajo Taula cap per avall de significado desconocido consiste en una mesa dispuesta para un banquete que curiosamente se encuentra al reves Danzas y Cuadros Figurativos Editar Dansa del gremi dels llauradors Sexenni 2006 Participan el dia del Recibimiento a la Virgen y estan relacionados con la historia del Pueblo Entre los cuadros destacan los del Gremio del Comercio Carro Triomfant i Miraverges Entre las danzas destacan Las Danzas de los Torneros les Dances dels Torners de los labradores dels Llauradors de los tejedores dels Teixidors y la de los Oficios dels Oficis y de las gitanas de les Gitanetes Vease tambien EditarMorella Virgen de Vallivana Fiestas de Nuestra Senora de la Salud Fiesta del Corpus Christi Valencia Gigantes y cabezudosBibliografia EditarGran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana Edicion 2005 Tomo 15 san ter Publicada por Editorial Prensa Valenciana Referencias Editar http www boe es boe dias 2012 05 25 pdfs BOE A 2012 6903 pdf Resolucion de 8 de mayo de 2012 en el BOE a b c Grau Monserrat Manuel Historia de los sexenios Enlaces externos Editar Wikimedia Commons alberga una categoria multimedia sobre Sexenio de Morella Ayuntamiento de Morella De Wikisenior Univ Jaime I El anunci del Sexenni de Morella Datos Q9076605 Multimedia Sexenni de MorellaObtenido de https es wikipedia org w index php title Sexenio de Morella amp oldid 135401920, wikipedia, wiki, leyendo, leer, libro, biblioteca,

español

, española, descargar, gratis, descargar gratis, mp3, video, mp4, 3gp, jpg, jpeg, gif, png, imagen, música, canción, película, libro, juego, juegos