fbpx
Wikipedia

Cine en catalán

El cine en catalán o en versión original catalana (VOC) comprende todas aquellas producciones cinematográficas realizadas originalmente en idioma catalán, independientemente del lugar donde se produzcan o del origen de sus autores.

Historia

Los inicios

A pesar de que en algunas grabaciones de los primeros años 30 ya se podía sentir hablar o cantar en catalán, se considera que la primera película en lengua catalana después de la irrupción del cine sonoro es El café de Marina, de Domènec Pruna, rodada en 1933 y basada en la obra teatral homónima de Josep Maria de Sagarra. Del mismo año es El fava de Ramonet, un cortometraje rodado y dirigido en Valencia por Joan Andreu Moragas. Estos precedentes, sin embargo, no tuvieron continuidad en el cine comercial.[1][2]

Durante la Segunda República, la Generalitat de Catalunya creó un Comité de Cine con voluntad de dinamizar una industria audiovisual propia. El inicio de la Guerra Civil española rompió este propósito, pero fue la semilla del Servicio de Cine, creado en 1934 dentro del Comité de Propaganda, que rodó centenares de films documentales en lengua catalana realizados y distribuidos bajo la marca Laia Films y exhibidos por Catalònia Films. Destacan los noticiarios sobre la evolución de la Guerra y los documentales sobre la reraguarda. Entre los realizadores de Laia Films destacó Ramon Biadiu, que realizaba documentales con ambiciones artísticas y no meramente informativas, como se hace patente en su debut con El Port. Impressió matinal (1932), y Félix Marquet, que llevó a cabo una importante tarea documental al frente de guerra. En aquellos años también se realizaron algunas ficciones, como Aurora d'esperança (1937), de Antonio Sau, considerado el primer intento de hacer cine social. Entre las últimas producciones de Laia Films destaca, por su interés, el documental Catalunya màrtir (1938).[3][4]

Bajo la dictadura franquista

La dictadura franquista borró la presencia de la lengua catalana del ámbito público y de las industrias culturales. A partir de los años 50 se toleraron algunos productos en catalán, siempre que fueran de temática religiosa o ideológicamente afines al régimen. En este contexto, Ignacio Iquino realizó El Judes en 1952, primer film hablado en catalán desde 1939. Pero no fue hasta finales de los años 60, con el camino abierto por la Escuela de Barcelona y la recuperación de la literatura y el teatro catalán, cuando se recupera tímidamente la lengua en algunas producciones: Maria Rosa (1965), versión cinematográfica del clásico de Àngel Guimerà realizada por Armand Moreno; En Baldiri de la Costa (1967), de Josep M. Font, protagonizada por Joan Capri; No compete amb les dits (1967), de Pere Portabella y Joan Brossa; Tren de matinada (1968), de Antoni Ribas; La llarga agonia dels peixos (1969), de Francesc Rovira-Beleta o la versión cinematográfica de Laia de Salvador Espriu, realizada por Vicenç Lluch en 1969.

Durante la Transición

Después de la muerte del dictador Francisco Franco, en plena Transición democrática se produce una reactivación de los sectores culturales en catalán. En el ámbito del cine, la recuperación es más tímida debido a la carencia de una industria propia que apueste. A pesar de esto, varios realizadores empiezan a rodar sus films en lengua catalana, muchos de los cuales bajo la estrella de la recuperación histórica o la necesidad de explicar los sucesos más recientes de Cataluña. Es el caso de La cuitas cremada (1976), de Antoni Ribas; el documental La Nova Cançó (1976), de Francesc Bellmunt; La ràbia (1968-1977), de Eugeni Anglada; Ocaña, retrat intermitente (1978), de Ventura Pons; Companys, procés a Catalunya (1979), de Josep Maria Forn; La plaça del Diamant (1981), de Francesc Betriu, basada en la obra homónima de Mercè Rodoreda o Bearne o la casa de les nines (1983), de Jaime Chávarri, basada en la novela de Lorenzo Villalonga. La apertura democrática también da pie a un cine desinhibido, que quiere romper los tabúes morales instalados durante la dictadura. Son ejemplos L'obscura història de la cosina Montse (1978), de Jordi Cadena; L'orgia (1978) y La quinta del porro (1980), de Francesc Bellmunt; El vicario d'Olot (1981), de Ventura Pons; Hèctor, l'estigma de la por (1982), de Carlos Pérez Ferre, o El feixista, la pura i el merder de l'escultura (1983), de Joaquim Coll Espona.[5]​ Otra línea temática es la del thriller policiaco, con películas como Putapela (1981), de Jordi Bayona; Barcelona Sud (1981), de Jordi Cadena; Un negre amb un saxo (1988), de Francesc Bellmunt, basado en la novela de Ferran Torrent, o el díptico formado por Adela (1987) y L'amor és estrany (1988) de Carles Balagué.

Pero el género más productivo del final de estos años es el de la comedia, que genera títulos de éxito considerable hasta muy entrada la década de los 90. Son ejemplos Boom, Boom (1990), de Rosa Vergés; Rateta, rateta (1990), de Francesc Bellmunt; Què t'hi jugues, Mari Pili? (1990), Aquesta nit o mai (1991) y Rosita, please! (1994), los tres de Ventura Pons; Ho sap el ministre? (1991), de Josep M. Horno; No et tallis ni un pèl (1991), de Francesc Casanovas, o Parella de tres (1995), de Antoni Verdaguer. A su lado, también proliferan películas basadas en relatos históricos, como El largo hivern (1991), de Jaime Ando; Habanera (1993), de Antoni Verdaguer; o Monturiol, el senyor del mar (1993), de Francesc Bellmunt; y películas inspiradas en obras literarias, como La punyalada (1989), de Jordi Grau, basada en la novela de Marià Vayreda; La teranyina (1989) de Antoni Verdaguer, basada en la novela de Jaume Cabré; Solitud (1991), de Romà Guardiet, inspirada en la novela de Víctor Català; La fiebre d'or (1992), de Gonzalo Herralde, basada en la obra de Narcís Oller o El perquè de tot plegar (1995), de Ventura Pons, basada en los cuentos de Quim Monzó. Estas tendencias conviven con obras de mirada más personal, como La teta i la Lluna (1994), de Bigas Luna; El passatger clandestí (1995) de Agustí Villaronga; y Un cos al bosc (1996), de Joaquim Jordà.

Hacia la normalidad

El año 1975 se crea el Institut del Cinema Català, destinado a fomentar la producción y la exhibición en Cataluña y en 1981 la Generalitat de Catalunya crea el Servicio de Cinematografía y el Archivo de Audiovisuales, que dará lugar a la Filmoteca de Catalunya. En 1974 se inician las retransmisiones en catalán para RTVE con regularidad y en 1983 se crea Televisió de Catalunya, que contribuye de forma decisiva a la incipiente industria cinematográfica en lengua catalana. Años más tarde se crean Televisió Valenciana (1989), Andorra Televisió (1995) y Televisió de les Illes Balears (2005), que contribuyen de manera desigual al mismo propósito. Por otro lado, en 1994 empieza su actividad la Escuela Superior de Cine y Audiovisuales de Cataluña (ESCAC), con un Graduado Superior en Cine y Audiovisuales adscrito en la Universitat de Barcelona. Pocos años después pone en marcha el Máster de Documental de la Universitat Pompeu Fabra y proliferan otros estudios universitarios y de formación profesional sobre cine y técnicas audiovisuales.

Todos estos elementos dan fruto al giro del siglo XXI, con la irrupción de una nueva generación de cineastas catalanes que aportan nuevas ideas y visiones. Se considera que el film Mones com la Beky (1999), del veterano Joaquim Jordà y Núria Villazán, representa un punto de inflexión y el inicio de nuevas formas de entender y de hacer cine en lengua catalana, especialmente en el ámbito documental. La estela abierta por este film tuvo continuidad con documentales como De nens (2003) del mismo Jordà; Aiguaviva (2004), de Ariadna Pujol; Nedar (2008), de Carla Subirana, Pas a nivell (2007), de Pere Vilà o Garbo, l'espia (2009), de Edmon Roch. De forma paralela, en el campo de la ficción se consolida un nuevo cine de autor con nombres propios que se hacen un lugar a los festivales internacionales. Es el caso de Marc Recha, que sitúa Pau i el ser germà, 2001 y Les mans buides, 2003 al Festival de Cannes y Dies d'agost (2006) y Petit Indi (2009) al Festival de Locarno; o Albert Serra, que consigue un notable eco internacional y triunfa en Cannes con Honor de Cavalleria (2006) y El cant dels ocells (2008) y en Locarno con Història de la meva mort (2013).[6]

Junto a estos nombres, destacan otros realizadores que han hecho crecer la nómina de títulos del nuevo cine de autor en catalán, como Mar Coll (Tres dies amb la família, 2008 y Tots volem el millar per a ella, 2014); Carles Torras (Joves, 2004, Trash, 2009); Pau Freixas (Herois, 2010); Judit Colell (Elisa K, 2010); Lluís Galter (Caracremada, 2010); Kike Maillo (Eva, 2011); Neus Ballús (La plaga, 2013); Dani de la Orden (Barcelona, bit d'estiu, 2013; Barcelona, nit d'hivern, 2016). Y autores de generaciones anteriores continúan rodante películas en lengua catalana, como Pere Portabella (El silencio abans de de Bach, 2007); Ventura Pons (Actrius,1997; Carícies, 1998; Amic/Amat, 1999; Morir (o no), 2000; Anita no perd el tren, 2001; Amor idiota, 2004, etc.); Manuel Huerga (Salvador, 2006) o Agustí Villaronga (El mar, 2000, basada en la obra de Blai Bonet; y Pa negre, 2010, basada en la obra de Emili Teixidor). Este film obtuvo un gran éxito de taquilla y numerosos reconocimientos y fue la primera película en lengua catalana seleccionada para participar en los Oscars de Hollywood, a pesar de que no superó la fase inicial.[7]

Festivales y galardones

Uno de los principales certámenes de cine en lengua catalana es el Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, que se celebra anualmente en Roda de Berà. Además, muchos de los 48 festivales y muestras que se agrupan bajo la asociación Catalunya Film Festivals dedican espacios a la producción íntegra o parcial en catalán.

Premios Gaudí

En 2008 se fundó la Acadèmia del Cinema Català para impulsar la cinematografía propia y el año siguiente se crearon los Premios Gaudí, dentro de los cuales se reconocen anualmente las mejores películas realizadas en lengua catalana. Este es el palmarés (obra ganadora y finalistas) de la categoría de Mejor película en lengua catalana hasta la actualidad:[8]

Año Películas Directores
2009 El cant dels ocells Albert Serra
Forasters Ventura Pons
Myway José Antonio Salgot
Road Spain Jordi Vidal
2010 Tres dies amb la familia Mar Coll
Trash Carles Torras
V.O.S. (Versió Original Subtitulada) Cesc Gay
Xtrems Abel Folk y Joan Riedweg
2011 Pa negre Agustí Villaronga
Elisa K Judith Colell y Jordi Cadena
Herois Pau Freixas
La mosquitera Agustí Vila
2012 Eva Kike Maíllo
Bruce. La llegenda Daniel Benmayor
Catalunya über alles! Ramon Térmens
Open 24h Carles Torras
2013 Blancaneu Pablo Berger
El bosc Óscar Aibar
Els nens salvatges Patricia Ferreira
Fènix 11·23 Joel Joan y Sergi Lara
2014 La plaga Neus Ballús
Barcelona, nit d'estiu Dani de la Orden
Fill de Caín Jesús Monllaó Plana
Tots volem el millor per a ella Mar Coll
2015 Rastres de sàndal María Ripoll
Born Claudio Zulian
L'altra frontera André Cruz Shiraiwa
Stella Cadente Lluís Miñarro
2016 El camí més llarg per tornar a casa Sergi Pérez
Barcelona, nit d'hivern Dani de la Orden
L'adopció Daniela Fejerman
Un dia perfecte per volar Marc Recha
2017 La propera pell Isaki Lacuesta e Isa Campo
El rei borni Marc Crehuet
Les amigues de l'Àgata Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius y Marta Verheyen
Tots els camins de Déu Gemma Ferraté
2018 Estiu 1993 Carla Simón
Brava Roser Aguilar
Incerta glòria Agustí Villaronga
La película de nuestra vida Enrique Baró i Ubach
2019 Les distàncies Elena Trapé
Formentera Lady Pau Durà
Jean-François i el sentit de la vida Sergi Portabella
Yo la busco Sara Gutiérrez Galve
2020 Els dies que vindran Carlos Marqués-Marcet
7 raons per fugir Esteve Soler, Gerard Quinto y David Torras
El viatge de la Marta (Staff Only) Neus Ballús
La innocència Lucía Alemany
2021 La vampira de Barcelona Lluís Danés
L'ofrena Ventura Durall
La dona il·legal Ramon Térmens
Les dues nits d'ahir Pau Cruanyes y Gerard Vidal

Véase también

Referencias

  1. en Wayback Machine (archivado el 20 de agosto de 2016).
  2. «Historia del cine en Cataluña». Generalitat de Catalunya. 
  3. en Wayback Machine (archivado el 19 de enero de 2021).
  4. en Wayback Machine (archivado el 1 de febrero de 2017).
  5. en Wayback Machine (archivado el 21 de enero de 2016).
  6. en Wayback Machine (archivado el 5 de julio de 2015).
  7. «"Pa negre" desembarca a Los Angeles amb elogis, però amb un llarg camí fins als Oscars». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. 14 de octubre de 2011. 
  8. «Totes les guanyadores dels Premis Gaudí». Acadèmia del Cinema Català. 

Enlaces externos

  • cinemacatala.net
  • Arxius de Cine Català | El Cinèfil
  • Catalunya Film Festivals
  •   Datos: Q16549109

cine, catalán, cine, catalán, versión, original, catalana, comprende, todas, aquellas, producciones, cinematográficas, realizadas, originalmente, idioma, catalán, independientemente, lugar, donde, produzcan, origen, autores, Índice, historia, inicios, bajo, di. El cine en catalan o en version original catalana VOC comprende todas aquellas producciones cinematograficas realizadas originalmente en idioma catalan independientemente del lugar donde se produzcan o del origen de sus autores Indice 1 Historia 1 1 Los inicios 1 2 Bajo la dictadura franquista 1 3 Durante la Transicion 1 4 Hacia la normalidad 2 Festivales y galardones 2 1 Premios Gaudi 3 Vease tambien 4 Referencias 5 Enlaces externosHistoria EditarLos inicios Editar A pesar de que en algunas grabaciones de los primeros anos 30 ya se podia sentir hablar o cantar en catalan se considera que la primera pelicula en lengua catalana despues de la irrupcion del cine sonoro es El cafe de Marina de Domenec Pruna rodada en 1933 y basada en la obra teatral homonima de Josep Maria de Sagarra Del mismo ano es El fava de Ramonet un cortometraje rodado y dirigido en Valencia por Joan Andreu Moragas Estos precedentes sin embargo no tuvieron continuidad en el cine comercial 1 2 Durante la Segunda Republica la Generalitat de Catalunya creo un Comite de Cine con voluntad de dinamizar una industria audiovisual propia El inicio de la Guerra Civil espanola rompio este proposito pero fue la semilla del Servicio de Cine creado en 1934 dentro del Comite de Propaganda que rodo centenares de films documentales en lengua catalana realizados y distribuidos bajo la marca Laia Films y exhibidos por Catalonia Films Destacan los noticiarios sobre la evolucion de la Guerra y los documentales sobre la reraguarda Entre los realizadores de Laia Films destaco Ramon Biadiu que realizaba documentales con ambiciones artisticas y no meramente informativas como se hace patente en su debut con El Port Impressio matinal 1932 y Felix Marquet que llevo a cabo una importante tarea documental al frente de guerra En aquellos anos tambien se realizaron algunas ficciones como Aurora d esperanca 1937 de Antonio Sau considerado el primer intento de hacer cine social Entre las ultimas producciones de Laia Films destaca por su interes el documental Catalunya martir 1938 3 4 Bajo la dictadura franquista Editar La dictadura franquista borro la presencia de la lengua catalana del ambito publico y de las industrias culturales A partir de los anos 50 se toleraron algunos productos en catalan siempre que fueran de tematica religiosa o ideologicamente afines al regimen En este contexto Ignacio Iquino realizo El Judes en 1952 primer film hablado en catalan desde 1939 Pero no fue hasta finales de los anos 60 con el camino abierto por la Escuela de Barcelona y la recuperacion de la literatura y el teatro catalan cuando se recupera timidamente la lengua en algunas producciones Maria Rosa 1965 version cinematografica del clasico de Angel Guimera realizada por Armand Moreno En Baldiri de la Costa 1967 de Josep M Font protagonizada por Joan Capri No compete amb les dits 1967 de Pere Portabella y Joan Brossa Tren de matinada 1968 de Antoni Ribas La llarga agonia dels peixos 1969 de Francesc Rovira Beleta o la version cinematografica de Laia de Salvador Espriu realizada por Vicenc Lluch en 1969 Durante la Transicion Editar Despues de la muerte del dictador Francisco Franco en plena Transicion democratica se produce una reactivacion de los sectores culturales en catalan En el ambito del cine la recuperacion es mas timida debido a la carencia de una industria propia que apueste A pesar de esto varios realizadores empiezan a rodar sus films en lengua catalana muchos de los cuales bajo la estrella de la recuperacion historica o la necesidad de explicar los sucesos mas recientes de Cataluna Es el caso de La cuitas cremada 1976 de Antoni Ribas el documental La Nova Canco 1976 de Francesc Bellmunt La rabia 1968 1977 de Eugeni Anglada Ocana retrat intermitente 1978 de Ventura Pons Companys proces a Catalunya 1979 de Josep Maria Forn La placa del Diamant 1981 de Francesc Betriu basada en la obra homonima de Merce Rodoreda o Bearne o la casa de les nines 1983 de Jaime Chavarri basada en la novela de Lorenzo Villalonga La apertura democratica tambien da pie a un cine desinhibido que quiere romper los tabues morales instalados durante la dictadura Son ejemplos L obscura historia de la cosina Montse 1978 de Jordi Cadena L orgia 1978 y La quinta del porro 1980 de Francesc Bellmunt El vicario d Olot 1981 de Ventura Pons Hector l estigma de la por 1982 de Carlos Perez Ferre o El feixista la pura i el merder de l escultura 1983 de Joaquim Coll Espona 5 Otra linea tematica es la del thriller policiaco con peliculas como Putapela 1981 de Jordi Bayona Barcelona Sud 1981 de Jordi Cadena Un negre amb un saxo 1988 de Francesc Bellmunt basado en la novela de Ferran Torrent o el diptico formado por Adela 1987 y L amor es estrany 1988 de Carles Balague Pero el genero mas productivo del final de estos anos es el de la comedia que genera titulos de exito considerable hasta muy entrada la decada de los 90 Son ejemplos Boom Boom 1990 de Rosa Verges Rateta rateta 1990 de Francesc Bellmunt Que t hi jugues Mari Pili 1990 Aquesta nit o mai 1991 y Rosita please 1994 los tres de Ventura Pons Ho sap el ministre 1991 de Josep M Horno No et tallis ni un pel 1991 de Francesc Casanovas o Parella de tres 1995 de Antoni Verdaguer A su lado tambien proliferan peliculas basadas en relatos historicos como El largo hivern 1991 de Jaime Ando Habanera 1993 de Antoni Verdaguer o Monturiol el senyor del mar 1993 de Francesc Bellmunt y peliculas inspiradas en obras literarias como La punyalada 1989 de Jordi Grau basada en la novela de Maria Vayreda La teranyina 1989 de Antoni Verdaguer basada en la novela de Jaume Cabre Solitud 1991 de Roma Guardiet inspirada en la novela de Victor Catala La fiebre d or 1992 de Gonzalo Herralde basada en la obra de Narcis Oller o El perque de tot plegar 1995 de Ventura Pons basada en los cuentos de Quim Monzo Estas tendencias conviven con obras de mirada mas personal como La teta i la Lluna 1994 de Bigas Luna El passatger clandesti 1995 de Agusti Villaronga y Un cos al bosc 1996 de Joaquim Jorda Hacia la normalidad Editar El ano 1975 se crea el Institut del Cinema Catala destinado a fomentar la produccion y la exhibicion en Cataluna y en 1981 la Generalitat de Catalunya crea el Servicio de Cinematografia y el Archivo de Audiovisuales que dara lugar a la Filmoteca de Catalunya En 1974 se inician las retransmisiones en catalan para RTVE con regularidad y en 1983 se crea Televisio de Catalunya que contribuye de forma decisiva a la incipiente industria cinematografica en lengua catalana Anos mas tarde se crean Televisio Valenciana 1989 Andorra Televisio 1995 y Televisio de les Illes Balears 2005 que contribuyen de manera desigual al mismo proposito Por otro lado en 1994 empieza su actividad la Escuela Superior de Cine y Audiovisuales de Cataluna ESCAC con un Graduado Superior en Cine y Audiovisuales adscrito en la Universitat de Barcelona Pocos anos despues pone en marcha el Master de Documental de la Universitat Pompeu Fabra y proliferan otros estudios universitarios y de formacion profesional sobre cine y tecnicas audiovisuales Todos estos elementos dan fruto al giro del siglo XXI con la irrupcion de una nueva generacion de cineastas catalanes que aportan nuevas ideas y visiones Se considera que el film Mones com la Beky 1999 del veterano Joaquim Jorda y Nuria Villazan representa un punto de inflexion y el inicio de nuevas formas de entender y de hacer cine en lengua catalana especialmente en el ambito documental La estela abierta por este film tuvo continuidad con documentales como De nens 2003 del mismo Jorda Aiguaviva 2004 de Ariadna Pujol Nedar 2008 de Carla Subirana Pas a nivell 2007 de Pere Vila o Garbo l espia 2009 de Edmon Roch De forma paralela en el campo de la ficcion se consolida un nuevo cine de autor con nombres propios que se hacen un lugar a los festivales internacionales Es el caso de Marc Recha que situa Pau i el ser germa 2001 y Les mans buides 2003 al Festival de Cannes y Dies d agost 2006 y Petit Indi 2009 al Festival de Locarno o Albert Serra que consigue un notable eco internacional y triunfa en Cannes con Honor de Cavalleria 2006 y El cant dels ocells 2008 y en Locarno con Historia de la meva mort 2013 6 Junto a estos nombres destacan otros realizadores que han hecho crecer la nomina de titulos del nuevo cine de autor en catalan como Mar Coll Tres dies amb la familia 2008 y Tots volem el millar per a ella 2014 Carles Torras Joves 2004 Trash 2009 Pau Freixas Herois 2010 Judit Colell Elisa K 2010 Lluis Galter Caracremada 2010 Kike Maillo Eva 2011 Neus Ballus La plaga 2013 Dani de la Orden Barcelona bit d estiu 2013 Barcelona nit d hivern 2016 Y autores de generaciones anteriores continuan rodante peliculas en lengua catalana como Pere Portabella El silencio abans de de Bach 2007 Ventura Pons Actrius 1997 Caricies 1998 Amic Amat 1999 Morir o no 2000 Anita no perd el tren 2001 Amor idiota 2004 etc Manuel Huerga Salvador 2006 o Agusti Villaronga El mar 2000 basada en la obra de Blai Bonet y Pa negre 2010 basada en la obra de Emili Teixidor Este film obtuvo un gran exito de taquilla y numerosos reconocimientos y fue la primera pelicula en lengua catalana seleccionada para participar en los Oscars de Hollywood a pesar de que no supero la fase inicial 7 Festivales y galardones EditarUno de los principales certamenes de cine en lengua catalana es el Festival Internacional de Cinema en Catala Costa Daurada que se celebra anualmente en Roda de Bera Ademas muchos de los 48 festivales y muestras que se agrupan bajo la asociacion Catalunya Film Festivals dedican espacios a la produccion integra o parcial en catalan Premios Gaudi Editar En 2008 se fundo la Academia del Cinema Catala para impulsar la cinematografia propia y el ano siguiente se crearon los Premios Gaudi dentro de los cuales se reconocen anualmente las mejores peliculas realizadas en lengua catalana Este es el palmares obra ganadora y finalistas de la categoria de Mejor pelicula en lengua catalana hasta la actualidad 8 Ano Peliculas Directores2009 El cant dels ocells Albert SerraForasters Ventura PonsMyway Jose Antonio SalgotRoad Spain Jordi Vidal2010 Tres dies amb la familia Mar CollTrash Carles TorrasV O S Versio Original Subtitulada Cesc GayXtrems Abel Folk y Joan Riedweg2011 Pa negre Agusti VillarongaElisa K Judith Colell y Jordi CadenaHerois Pau FreixasLa mosquitera Agusti Vila2012 Eva Kike MailloBruce La llegenda Daniel BenmayorCatalunya uber alles Ramon TermensOpen 24h Carles Torras2013 Blancaneu Pablo BergerEl bosc oscar AibarEls nens salvatges Patricia FerreiraFenix 11 23 Joel Joan y Sergi Lara2014 La plaga Neus BallusBarcelona nit d estiu Dani de la OrdenFill de Cain Jesus Monllao PlanaTots volem el millor per a ella Mar Coll2015 Rastres de sandal Maria RipollBorn Claudio ZulianL altra frontera Andre Cruz ShiraiwaStella Cadente Lluis Minarro2016 El cami mes llarg per tornar a casa Sergi PerezBarcelona nit d hivern Dani de la OrdenL adopcio Daniela FejermanUn dia perfecte per volar Marc Recha2017 La propera pell Isaki Lacuesta e Isa CampoEl rei borni Marc CrehuetLes amigues de l Agata Laia Alabart Alba Cros Laura Rius y Marta VerheyenTots els camins de Deu Gemma Ferrate2018 Estiu 1993 Carla SimonBrava Roser AguilarIncerta gloria Agusti VillarongaLa pelicula de nuestra vida Enrique Baro i Ubach2019 Les distancies Elena TrapeFormentera Lady Pau DuraJean Francois i el sentit de la vida Sergi PortabellaYo la busco Sara Gutierrez Galve2020 Els dies que vindran Carlos Marques Marcet7 raons per fugir Esteve Soler Gerard Quinto y David TorrasEl viatge de la Marta Staff Only Neus BallusLa innocencia Lucia Alemany2021 La vampira de Barcelona Lluis DanesL ofrena Ventura DurallLa dona il legal Ramon TermensLes dues nits d ahir Pau Cruanyes y Gerard VidalVease tambien EditarPremio Nacional de Cine de Cataluna Premios Sant Jordi de Cinematografia Cine catalan Cine espanol Referencias Editar El cinema de la Republica en Wayback Machine archivado el 20 de agosto de 2016 Historia del cine en Cataluna Generalitat de Catalunya Cinema catala en Wayback Machine archivado el 19 de enero de 2021 Panoramica en Wayback Machine archivado el 1 de febrero de 2017 Cinema de la Transicio en Wayback Machine archivado el 21 de enero de 2016 Cinema contemporani en Wayback Machine archivado el 5 de julio de 2015 Pa negre desembarca a Los Angeles amb elogis pero amb un llarg cami fins als Oscars Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals 14 de octubre de 2011 Totes les guanyadores dels Premis Gaudi Academia del Cinema Catala Enlaces externos Editarcinemacatala net Arxius de Cine Catala El Cinefil Catalunya Film Festivals Datos Q16549109 Obtenido de https es wikipedia org w index php title Cine en catalan amp oldid 145189143, wikipedia, wiki, leyendo, leer, libro, biblioteca,

español

, española, descargar, gratis, descargar gratis, mp3, video, mp4, 3gp, jpg, jpeg, gif, png, imagen, música, canción, película, libro, juego, juegos