fbpx
Wikipedia

Josep Rovira i Bruguera

Josep Rovira i Bruguera (Barcelona, 4 de julio de 186529 de abril de 1925) fue un industrial y político español, tío de Francesc Rovira i Beleta.[1]

Josep Rovira i Bruguera
Nacimiento 4 de julio de 1865
Barcelona
Fallecimiento 29 de abril de 1925
Barcelona
Ocupación Industrial y político
Partido político Lliga Regionalista
Familiares Francesc Rovira i Beleta

Biografía

 
Can Rovira de la Volta en Jorba (Noya), casa pairal de la familia de Josep Rovira i Bruguera. Característica arquitectónica, desde la calle Major, por uno de sus tres accesos.

Nace en la ciudad de Barcelona, en el distrito del Ensanche, el 4 de julio de 1865, hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta, Jorba, 1836Barcelona, 1914), industrial, propietario de la fábrica El Progreso de San Martín de Provensals (18881988),[2]​y Jacinta Bruguera i Rius (Barcelona, 1845Sant Cugat del Vallès, 1907), propietaria, promotora de la Casa Jacinta Bruguera de Sant Cugat del Vallès.[3]

Fue industrial, comerciante y propietario —mayor contribuyente (1922),[4]​sucesor en la fábrica El Progreso de Sant Martí de Provençals (1914-1925),[5]​presidente de la Asociación de Fabricantes de Harina de Barcelona (1922-1924), individuo de la Lonja de Barcelona, de la Cámara de Comercio, del Fomento del Trabajo Nacional y de la Sociedades económicas de amigos del país, etc.— y concejal y teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelonadistrito II antiguo, Lliga Regionalista, elecciones municipales de 1905, 1913 y 1922—.[6]

Carrera política

 
Plano de Josep Puig i Cadafalch de 1917 de su proyecto inicial de urbanización de la montaña de Montjuic para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929, donde se observan, a la derecha del Palacio Nacional, las hondonadas de la antigua cantera Foixarda, cedida al Ayuntamiento de Barcelona en 1915, con destino a parques y jardines, por los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera.

Entre 1901 y 1925 coordina las campañas políticas de Lliga Regionalista en Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, barrio de Barcelona entonces perteneciente al antiguo distrito II, por el que, como Ferran de Sagarra i de Siscar, Lluís Duran i Ventosa, Juan Ventosa, Pedro Rahola o Joan Rubió i Bellver, será por primera vez elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905.[7]

Reelegido concejal en 1913, media en 1915 la cesión de su familia al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos de la cantera Foixarda en la montaña de Montjuic, destinados a parques y jardines[8]​según proyecto de urbanización de esta montaña para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929,[9]​donde sobre dos de sus hondonadas Pius Font i Quer creará en 1930 el Jardín Botánico de Barcelona (hoy Jardín Botánico Histórico de Barcelona).

En las elecciones generales de 1918 es proclamado por su partido candidato a Cortes por el distrito de Tremp (Lérida), frente al candidato reformista Josep Llari.[10]

En 1922 es nuevamente elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona, de cuyo cargo será separado por el gobernador civil de Barcelona, general Lossada, el 1 de octubre de 1923, tras promulgarse el día anterior, como medida del directorio militar de Primo de Rivera consecuente a su golpe de Estado, un real decreto por el que se disolvían los ayuntamientos y se destituían sus regidores por serlo de origen electoral, siendo también su alcalde, Fernando Fabra y Puig, II marqués de Alella, así mismo destituido, sustituyéndolo como alcalde de Barcelona el vocal asociado Josep Banqué i Feliu.

Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en Suiza y Sant Cugat del Vallés, el día 29 de abril de 1925, durante la dictadura de Primo de Rivera, siendo cabo del somatén del distrito II (1922-1925)[11]​y presidente de su ateneo obrero (1907-1925).[12]

Véase también

Referencias

Notas

  1. Gran Enciclopèdia Catalana (ed. dgtl.): Josep Rovira i Bruguera (artículo en catalán).
  2. Entierro el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep Rovira i Bruguera, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona. (La Veu de Catalunya: 7/9/1914, p. 2.) Necrología el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (6/9/1914, p. 3). Recordatorio en La Vanguardia (25/10/1915, p. 2).
  3. Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, fallecida en la Casa Jacinta Bruguera de San Cugat del Vallés, donde su hijo pasó temporadas convaleciendo. (El Poble Català: 14/10/1907, p. 1.)
  4. Tesaurus d'Història de Catalunya: mayor contribuyente.
  5. PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, p. 278.
  6. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera. BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
  7. SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905. el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 1/11/1905, p. 2.)
  8. Cesión al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, destinados a parques y jardines. (La Vanguardia: 20/11/1915, p. 4.) ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189.
  9. GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
  10. MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera. el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 6/2/1918, p. 7.)
  11. Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por Miguel Primo de Rivera el 17 de noviembre de 1923. La Vanguardia (29/1/1922, p. 12). Cfr. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (ob. cit.): ibíd.
  12. Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. Joan Ventosa i Calvell y Manuel Folch i Torres. (La Veu de Catalunya: 21/6/1925, p. 5.) Entierro de Josep Rovira i Bruguera el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 1/5/1925, p. 4.) Necrología en La Vanguardia (30/4/1925, p. 10); ídem el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (30/4/1925, p. 2). Recordatorio en La Vanguardia (28/4/1926, p. 2); ídem el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (28/4/1926, p. 1).

Bibliografía

  • ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189 (entrada familia Foixart).
  • BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
  • CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera
  • GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
  • MIQUEL I SERRA, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en Gausac, Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.os 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente.
  • MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216.
  • PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282.
  • RAJA I BORRÀS, Miquel et. ál. (2011): Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba, Catàleg de Béns Protegits, Patrimoni Arquitectònic, Jorba, Ajuntament de Jorba (enlace).
  • SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.).

Bibliografía complementaria

  • ATENEU OBRER DEL DISTRICTE II (1909-1913): Botlletí de l'Ateneu Obrer del Districte II: portaveu de la societat del mateix nom, Barcelona, Impr. de Francesch Badia Cantenys.

Enlaces externos

  •   Datos: Q24042547
  •   Multimedia: Josep Rovira i Bruguera

josep, rovira, bruguera, barcelona, julio, 1865, abril, 1925, industrial, político, español, tío, francesc, rovira, beleta, nacimiento, julio, 1865barcelonafallecimiento, abril, 1925barcelonaocupación, industrial, políticopartido, político, lliga, regionalista. Josep Rovira i Bruguera Barcelona 4 de julio de 1865 29 de abril de 1925 fue un industrial y politico espanol tio de Francesc Rovira i Beleta 1 Josep Rovira i BrugueraNacimiento 4 de julio de 1865BarcelonaFallecimiento 29 de abril de 1925BarcelonaOcupacion Industrial y politicoPartido politico Lliga RegionalistaFamiliares Francesc Rovira i Beleta Indice 1 Biografia 2 Carrera politica 3 Vease tambien 4 Referencias 4 1 Notas 4 2 Bibliografia 4 3 Bibliografia complementaria 4 4 Enlaces externosBiografia Editar Can Rovira de la Volta en Jorba Noya casa pairal de la familia de Josep Rovira i Bruguera Caracteristica arquitectonica desde la calle Major por uno de sus tres accesos Nace en la ciudad de Barcelona en el distrito del Ensanche el 4 de julio de 1865 hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella Can Rovira de la Volta Jorba 1836 Barcelona 1914 industrial propietario de la fabrica El Progreso de San Martin de Provensals 1888 1988 2 y Jacinta Bruguera i Rius Barcelona 1845 Sant Cugat del Valles 1907 propietaria promotora de la Casa Jacinta Bruguera de Sant Cugat del Valles 3 Fue industrial comerciante y propietario mayor contribuyente 1922 4 sucesor en la fabrica El Progreso de Sant Marti de Provencals 1914 1925 5 presidente de la Asociacion de Fabricantes de Harina de Barcelona 1922 1924 individuo de la Lonja de Barcelona de la Camara de Comercio del Fomento del Trabajo Nacional y de la Sociedades economicas de amigos del pais etc y concejal y teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona distrito II antiguo Lliga Regionalista elecciones municipales de 1905 1913 y 1922 6 Carrera politica Editar Plano de Josep Puig i Cadafalch de 1917 de su proyecto inicial de urbanizacion de la montana de Montjuic para la Exposicion Internacional de Barcelona de 1929 donde se observan a la derecha del Palacio Nacional las hondonadas de la antigua cantera Foixarda cedida al Ayuntamiento de Barcelona en 1915 con destino a parques y jardines por los herederos de Jacinta Bruguera i Rius madre de Josep Rovira i Bruguera Entre 1901 y 1925 coordina las campanas politicas de Lliga Regionalista en Sant Pere Santa Caterina i la Ribera barrio de Barcelona entonces perteneciente al antiguo distrito II por el que como Ferran de Sagarra i de Siscar Lluis Duran i Ventosa Juan Ventosa Pedro Rahola o Joan Rubio i Bellver sera por primera vez elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905 7 Reelegido concejal en 1913 media en 1915 la cesion de su familia al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos de la cantera Foixarda en la montana de Montjuic destinados a parques y jardines 8 segun proyecto de urbanizacion de esta montana para la Exposicion Internacional de Barcelona de 1929 9 donde sobre dos de sus hondonadas Pius Font i Quer creara en 1930 el Jardin Botanico de Barcelona hoy Jardin Botanico Historico de Barcelona En las elecciones generales de 1918 es proclamado por su partido candidato a Cortes por el distrito de Tremp Lerida frente al candidato reformista Josep Llari 10 En 1922 es nuevamente elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona de cuyo cargo sera separado por el gobernador civil de Barcelona general Lossada el 1 de octubre de 1923 tras promulgarse el dia anterior como medida del directorio militar de Primo de Rivera consecuente a su golpe de Estado un real decreto por el que se disolvian los ayuntamientos y se destituian sus regidores por serlo de origen electoral siendo tambien su alcalde Fernando Fabra y Puig II marques de Alella asi mismo destituido sustituyendolo como alcalde de Barcelona el vocal asociado Josep Banque i Feliu Muere en la ciudad de Barcelona tras convalecer en Suiza y Sant Cugat del Valles el dia 29 de abril de 1925 durante la dictadura de Primo de Rivera siendo cabo del somaten del distrito II 1922 1925 11 y presidente de su ateneo obrero 1907 1925 12 Vease tambien EditarCan Rovira de la Volta Casa Jacinta Bruguera Fabrica El Progreso La FoixardaReferencias EditarNotas Editar Gran Enciclopedia Catalana ed dgtl Josep Rovira i Bruguera articulo en catalan Entierro Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine de Ramon Rovira i Casanella padre de Josep Rovira i Bruguera presidido por Guillem de Boladeres i Roma alcalde de Barcelona La Veu de Catalunya 7 9 1914 p 2 Necrologia Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine en La Veu de Catalunya 6 9 1914 p 3 Recordatorio en La Vanguardia 25 10 1915 p 2 Esquela de Jacinta Bruguera i Rius madre de Josep Rovira i Bruguera fallecida en la Casa Jacinta Bruguera de San Cugat del Valles donde su hijo paso temporadas convaleciendo El Poble Catala 14 10 1907 p 1 Tesaurus d Historia de Catalunya mayor contribuyente PUCHALS I CANALS Marta 1991 La farinera El Progreso en I Jornades d Arqueologia Industrial de Catalunya L Hospitalet de Llobregat Ajuntament de l Hospitalet Museu de l Hospitalet p 278 CANELLAS JULIA Celia y TORAN BELVER Rosa 2013 Els governs de la ciutat de Barcelona 1875 1930 eleccions partis i regidors Diccionari biografic Barcelona Ajuntament de Barcelona e book entrada de Josep Rovira i Bruguera BALCELLS I GONZALEZ Albert et al coord Eugenia SALVADOR 1989 Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810 1986 context politic i resultats electorals Barcelona Ajuntament de Barcelona y Fundacio Jaume Bofill pp 91 108 y 124 SAGARRA Josep Maria de 1964 Memories Barcelona Aedos p 301 2 ª ed Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905 Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine La Veu de Catalunya 1 11 1905 p 2 Cesion al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos del sector de la Foixarda de Montjuic propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius destinados a parques y jardines La Vanguardia 20 11 1915 p 4 ARRANZ HERRERO Manuel 1991 Mestres d obres i fusters La construccio a Barcelona en el segle XVIII Barcelona Col legi d Aparelladors i Arquitectes de Barcelona pp 184 189 GRANDAS M Carmen 1988 L Exposicio Internacional de Barcelona de 1929 Sant Cugat del Valles Els llibres de la frontera p 31 MIR CURCo Conxita 1985 Lleida 1890 1936 Caciquisme politic i lluita electoral Barcelona Publicacions de l Abadia de Montserrat p 216 Campana politica del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine La Veu de Catalunya 6 2 1918 p 7 Cabo del somaten de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somaten Nacional por Miguel Primo de Rivera el 17 de noviembre de 1923 La Vanguardia 29 1 1922 p 12 Cfr CANELLAS JULIA Celia y TORAN BELVER Rosa ob cit ibid Sesion necrologica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona memorado por Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine Joan Ventosa i Calvell y Manuel Folch i Torres La Veu de Catalunya 21 6 1925 p 5 Entierro de Josep Rovira i Bruguera Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine La Veu de Catalunya 1 5 1925 p 4 Necrologia en La Vanguardia 30 4 1925 p 10 idem Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine en La Veu de Catalunya 30 4 1925 p 2 Recordatorio en La Vanguardia 28 4 1926 p 2 idem Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine en La Veu de Catalunya 28 4 1926 p 1 Bibliografia Editar ARRANZ HERRERO Manuel 1991 Mestres d obres i fusters La construccio a Barcelona en el segle XVIII Barcelona Col legi d Aparelladors i Arquitectes de Barcelona pp 184 189 entrada familia Foixart BALCELLS I GONZALEZ Albert et al coord Eugenia SALVADOR 1989 Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810 1986 context politic i resultats electorals Barcelona Ajuntament de Barcelona y Fundacio Jaume Bofill pp 91 108 y 124 CANELLAS JULIA Celia y TORAN BELVER Rosa 2013 Els governs de la ciutat de Barcelona 1875 1930 eleccions partis i regidors Diccionari biografic Barcelona Ajuntament de Barcelona e book entrada de Josep Rovira i Bruguera GRANDAS M Carmen 1988 L Exposicio Internacional de Barcelona de 1929 Sant Cugat del Valles Els llibres de la frontera p 31 MIQUEL I SERRA Domenec 1997 y 1998 L arquitectura moderniste a Sant Cugat del Valles y Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Valles en Gausac Sant Cugat del Valles Grup d Estudis Locals de Sant Cugat del Valles n os 11 y 12 pp 70 y 85 y 63 y 65 respectivamente MIR CURCo Conxita 1985 Lleida 1890 1936 Caciquisme politic i lluita electoral Barcelona Publicacions de l Abadia de Montserrat p 216 PUCHALS I CANALS Marta 1991 La farinera El Progreso en I Jornades d Arqueologia Industrial de Catalunya L Hospitalet de Llobregat Ajuntament de l Hospitalet Museu de l Hospitalet pp 277 282 RAJA I BORRAS Miquel et al 2011 Pla d Ordenacio Urbanistica Municipal de Jorba Cataleg de Bens Protegits Patrimoni Arquitectonic Jorba Ajuntament de Jorba enlace SAGARRA Josep Maria de 1964 Memories Barcelona Aedos p 301 2 ª ed Bibliografia complementaria Editar ATENEU OBRER DEL DISTRICTE II 1909 1913 Botlleti de l Ateneu Obrer del Districte II portaveu de la societat del mateix nom Barcelona Impr de Francesch Badia Cantenys Enlaces externos Editar Historia del Foment del Treball Nacional web institucional Historia del sector de Icaria del Poblenou de St Marti de Provencals Barcelona Historia de la Cambra de Comerc de Barcelona web institucinal Historia de la Llotja de Cereals de Barcelona web institucional Historia de la Societat Economica Barcelonesa d Amics del Pais web institucional Wikimedia Commons alberga una categoria multimedia sobre Josep Rovira i Bruguera Datos Q24042547 Multimedia Josep Rovira i BrugueraObtenido de https es wikipedia org w index php title Josep Rovira i Bruguera amp oldid 136553411, wikipedia, wiki, leyendo, leer, libro, biblioteca,

español

, española, descargar, gratis, descargar gratis, mp3, video, mp4, 3gp, jpg, jpeg, gif, png, imagen, música, canción, película, libro, juego, juegos