fbpx
Wikipedia

Pasqual Mas

Pascual Mas i Usó (Almazora, Comunidad Valenciana, España, 1961) es un filólogo y escritor en valenciano y español.

Biografía

Estudió Filología Hispánica en la Universidad de Valencia , donde se licenció en 1985 con un estudio sobre Alejandro Arboreda y el teatro barroco valenciano. En 1991 consiguió en la misma universidad el grado de doctor con una tesis sobre las Academias literarias.

Fundó y dirigió la revista internacional de teatro de calle Fiestacultura[1]​ (1999-2011), publicación europea dedicada a esta clase de teatro de calle y es colaborador de Xarxa Teatre. Algunas obras suyas han sido traducidas al castellano, al francés y al rumano.

Actualmente trabaja en la Universidad de Jaume I de Castellón , en la Universidad de Valencia y en el instituto IES Vila-Roja de Almassora, su pueblo natal.


Obra

Pasqual Mas es autor de libros[2]​ de narrativa, poesía y teatro en valenciano y de numerosos estudios y ediciones críticas, tanto en valenciano como en español, publicados en Alemania, España, Estados Unidos y Francia. Sus estudios se han centrado en el Teatro Barroco Valenciano, Max Aub y Antonio Muñoz Molina.

Narrativa

  • 1993 La confessió. Camacuc, Valencia.
  • 1998 Salt en fals. Bromera, Alcira.
  • 2000 Pavana per a un home sense nom. Set i Mig, Benicull (Pavana para un hombre sin nombre, Ellago, Castellón, 2007).
  • 2000 Històries de la Frontera. Brosquil, Valencia. (En la frontera. Neopatria, Alcira, 2015)
  • 2001 La cara oculta de la lluna. Bromera, Valencia.
  • 2002 L’amo del desert.
  • 2003 Contracontes. Brosquil, Valencia.(Contracuentos Germania, Alcira, 2011)
  • 2004 Màssimes. Emboscall, Vic.
  • 2004 Diva. Tàndem, Valencia. Traducción al castellano: La Pajarita Roja Editores, Castellón, 2017.
  • 2008 Ecos de Berlín. Emboscall, Vic.
  • 2010 L'ombra del fénix. Documenta Balear, Palma de Mallorca.
  • 2012 Metrópoli. Tabarca, Valencia.
  • 2014 Tombatossals segle XXI. Unaria, Castellón.
  • 2016 Un miracle sense importància. Neopàtria. Alzira
  • 2022 La mundana comèdia. El Toll. Almansa.

Poesía

  • 1986 Bitàcola. Sant Feliu de Llobregat, Ayuntamiento
  • 1994 Els mots comunicants. Germania, Benicull.
  • 2001 Tauromàquia. Club Taurino Castellón.
  • 2002 Biblioteca de Guerra. Brosuil, Valencia.
  • 2002 Intermezzo. Emboscall, Vic. (Traducido al francés y al español, 2003).
  • 2003 Nòmada. Viena, Barcelona.
  • 2006 Perversió del Tròpic. L'Aljamia, Sagunto. (Traducido al francés y al español, 2006).
  • 2011 Metralla. Amirac, Vila-real.
  • 2021 Tierra ocupada. Modernidad Líquida, Benicàssim (Edición bilingüe catalán-castellano).

Teatro

  • 2001 Estratègia per a una ciutat d’ombres. Toulouse Lautrec. Germania, Benicull de Xúquer.
  • 2009 Proserpina. Estrenada por Xarxa Teatre en la Inauguración del LV Festival de Mérida.

Estudios

  • 1987 La práctica escénica valenciana en el Barroco tardío: Alejandro Arboreda. Alfons el Magnànim, Valencia.
  • 1993 Justas, academias y convocatorias literarias en la Valencia Barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención. Universitat de Valencia.
  • 1993 De las Academias a la Enciclopedia. Alfons el Magnànim, Valencia. (VVAA)
  • 1993 Diccionario de literatura española e hispanoamericana.Alianza, Madrid.(VVAA)
  • 1996 Academias y justas literarias barrocas valencianas. Edition Reichenberger, Kassel.
  • 1997 La literatura barroca en Castellón. María Egual. Obra Completa. Sociedad Castellonense de Cultura. (Con Javier Vellón)
  • 1997 Xarxa Teatre. Quinze anys. Diputación de Castellón.VVAA.
  • 1998 Poesia Acadèmica valenciana del Barroc. Editition Reichenberger, Kassel.
  • 1999 La representació del Misteri a Castelló. Diputación de Castellón.
  • 1999 Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de académicos. Edition Reichenberger, Kassel.
  • 2000 Académies et societés savantes en Europe (1650-1800). Flamarion, París (VVAA)
  • 2002 Beltenebros de Antonio Muñoz Molina. Síntesis, Madrid.
  • 2002 A la deriva. Germania, Alzira.
  • 2006 La calle del teatro. Hiru, Ondarribia.
  • 2006 Castelló, del carrer al paper. Ajuntament de Catellón.
  • 2009 Justas valencianas del Barroco. Biblioteca valenciana, Valencia.
  • 2011 Miguel Egual poeta i traductor almassorí del segle XVIII, Almasora Literària.
  • 2012 Manual d'escriptura creativa, Germania. Alzira.
  • 2013 Estratègies d'escriptura creativa, Germania. Alzira.
  • 2014 Gestión cultural. Innovaciones y tendencias, Tirant lo Blanc. Valencia.
  • 2014 Teatro de calle actual, Amargord, Madrid.
  • 2014 Escribir narrativa creativa, Unaria, Castellón.
  • 2019 Conversaciones de Teatro de calle, Amargord, Madrid.
  • 2019Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub, Diputació de Castelló.

Ediciones

  • 1991 Manuel Vidal y Salvador: "La colonia de Diana". Edition Reichenberger, Kassel (VVAA)
  • 1992 José Ortí y Moles: "Aire, tierra y mar son fuego". Edition Reichenberger, Kassel(VVAA)
  • 1994 José Ortí y Moles: Academia a las Señoras (1698).Edition Reichenberger, Kassel
  • 1995 El mito de Edipo en la comedia baroca española. Alejandro Arboreda: "No hay resistencia a los hados. (VVAA)
  • 1997 Alejandro Arboreda: El más Divino Remedio y aurora de san Jinés. Peter Lang, New York.
  • 1998 Max Aub. Antología Traducida. Fundación Max Aub, Segorbe.
  • 1998 Antonio Folch de Cardona: Lo mejor es lo mejor. Edition Reichenberger, Kassel*
  • 1999 Guia de lectura de “Antología Traducida” de Max Aub. Fundación Max Aub, Segorbe.
  • 1999 La famosa representación de la Asunción. Diputación de Castellón.
  • 1999 Gaspar Mercader, Obra dramática, Edition Reichenberger, Kassel*
  • 2001 Max Aub. Obra Poética Completa. I. Poesía. IVEI, Valencia (VVAA)
  • 2005 Max Aub. Antología traducida. Visor, Madrid.
  • 2008 La famosa representación de nuestra Señora a los cielos. Institut Valencià de la Música, Valencia
  • 2008 Max Aub, Lamentos del Sinaí. Visor, Madrid.

Premios y reconocimientos

  • 1985 Premi Martí Dot de Poesia. Sant Feliu de Llobregat.
  • 1992 Premi Extraordinari Tesis Doctoral. Universidad de Valencia.
  • 1999 Premi Ciutat de Sagunto de Novela. Ayuntamiento de Sagunto (Valencia).Premis Ciutat de Sagunt
  • 2000 Premi Ciutat de Vila-real de Teatre. Ayuntamiento de Villarreal (Castellón).Premis Ciutat de vila-real
  • 2000 Premi Enric Valor de Novela. Diputación Provincial de Alicante.
  • 2000 Medalla de Plata del Ayuntamiento de Almazora.
  • 2002 Premi 25 d’abril de Poesia. Benissa.
  • 2003 Premi Josep Pascual Tirado. Narrativa. Castellón.
  • 2004 Premi Ulisses. Narrariva. Castellón.
  • 2005 Premio Artes Escénicas. Feria de Teatro de Lejona.
  • 2007 Premi Baltasar Porcel de Novela. Andratx.
  • 2016 Premi de narrativa Ciutat de Carlet.
  • 2021 Premi Ibn Hafaja de Poesia. Ciutat d'Alzira.

Referencias

  1. http://www.fiestacultura.com/
  2. Beatriz Arquimbau Costa, Narrativa i territori. Personatges i espais en les novel·les de Pasqual Mas i Usó. Tesis de Licenciatura. Universitat Jaume I. 2011. 118 pp. Adolf Piquer, La identitat narrativa valenciana en el segle XX. València, Institució Alfons el Magnànim, 2020.

Enlaces externos

  • Página web del autor
  • Página sobre el autor de la Associació d’Escriptors de Llengua Catalana [1]
  • El autor en Qui és qui: [2] (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).
  • El autor en Dialnet. Universidad de La Rioja [3]
  •   Datos: Q3827074

pasqual, este, artículo, sección, necesita, referencias, aparezcan, publicación, acreditada, este, aviso, puesto, junio, 2015, pascual, usó, almazora, comunidad, valenciana, españa, 1961, filólogo, escritor, valenciano, español, Índice, biografía, obra, narrat. Este articulo o seccion necesita referencias que aparezcan en una publicacion acreditada Este aviso fue puesto el 16 de junio de 2015 Pascual Mas i Uso Almazora Comunidad Valenciana Espana 1961 es un filologo y escritor en valenciano y espanol Indice 1 Biografia 2 Obra 2 1 Narrativa 2 2 Poesia 2 3 Teatro 2 4 Estudios 2 5 Ediciones 3 Premios y reconocimientos 4 Referencias 5 Enlaces externosBiografia EditarEstudio Filologia Hispanica en la Universidad de Valencia donde se licencio en 1985 con un estudio sobre Alejandro Arboreda y el teatro barroco valenciano En 1991 consiguio en la misma universidad el grado de doctor con una tesis sobre las Academias literarias Fundo y dirigio la revista internacional de teatro de calle Fiestacultura 1 1999 2011 publicacion europea dedicada a esta clase de teatro de calle y es colaborador de Xarxa Teatre Algunas obras suyas han sido traducidas al castellano al frances y al rumano Actualmente trabaja en la Universidad de Jaume I de Castellon en la Universidad de Valencia y en el instituto IES Vila Roja de Almassora su pueblo natal Obra EditarPasqual Mas es autor de libros 2 de narrativa poesia y teatro en valenciano y de numerosos estudios y ediciones criticas tanto en valenciano como en espanol publicados en Alemania Espana Estados Unidos y Francia Sus estudios se han centrado en el Teatro Barroco Valenciano Max Aub y Antonio Munoz Molina Narrativa Editar 1993 La confessio Camacuc Valencia 1998 Salt en fals Bromera Alcira 2000 Pavana per a un home sense nom Set i Mig Benicull Pavana para un hombre sin nombre Ellago Castellon 2007 2000 Histories de la Frontera Brosquil Valencia En la frontera Neopatria Alcira 2015 2001 La cara oculta de la lluna Bromera Valencia 2002 L amo del desert 2003 Contracontes Brosquil Valencia Contracuentos Germania Alcira 2011 2004 Massimes Emboscall Vic 2004 Diva Tandem Valencia Traduccion al castellano La Pajarita Roja Editores Castellon 2017 2008 Ecos de Berlin Emboscall Vic 2010 L ombra del fenix Documenta Balear Palma de Mallorca 2012 Metropoli Tabarca Valencia 2014 Tombatossals segle XXI Unaria Castellon 2016 Un miracle sense importancia Neopatria Alzira 2022 La mundana comedia El Toll Almansa Poesia Editar 1986 Bitacola Sant Feliu de Llobregat Ayuntamiento 1994 Els mots comunicants Germania Benicull 2001 Tauromaquia Club Taurino Castellon 2002 Biblioteca de Guerra Brosuil Valencia 2002 Intermezzo Emboscall Vic Traducido al frances y al espanol 2003 2003 Nomada Viena Barcelona 2006 Perversio del Tropic L Aljamia Sagunto Traducido al frances y al espanol 2006 2011 Metralla Amirac Vila real 2021 Tierra ocupada Modernidad Liquida Benicassim Edicion bilingue catalan castellano Teatro Editar 2001 Estrategia per a una ciutat d ombres Toulouse Lautrec Germania Benicull de Xuquer 2009 Proserpina Estrenada por Xarxa Teatre en la Inauguracion del LV Festival de Merida Estudios Editar 1987 La practica escenica valenciana en el Barroco tardio Alejandro Arboreda Alfons el Magnanim Valencia 1993 Justas academias y convocatorias literarias en la Valencia Barroca 1591 1705 Teoria y practica de una convencion Universitat de Valencia 1993 De las Academias a la Enciclopedia Alfons el Magnanim Valencia VVAA 1993 Diccionario de literatura espanola e hispanoamericana Alianza Madrid VVAA 1996 Academias y justas literarias barrocas valencianas Edition Reichenberger Kassel 1997 La literatura barroca en Castellon Maria Egual Obra Completa Sociedad Castellonense de Cultura Con Javier Vellon 1997 Xarxa Teatre Quinze anys Diputacion de Castellon VVAA 1998 Poesia Academica valenciana del Barroc Editition Reichenberger Kassel 1999 La representacio del Misteri a Castello Diputacion de Castellon 1999 Descripcion de las Academias Valencianas Diccionario de academicos Edition Reichenberger Kassel 2000 Academies et societes savantes en Europe 1650 1800 Flamarion Paris VVAA 2002 Beltenebros de Antonio Munoz Molina Sintesis Madrid 2002 A la deriva Germania Alzira 2006 La calle del teatro Hiru Ondarribia 2006 Castello del carrer al paper Ajuntament de Catellon 2009 Justas valencianas del Barroco Biblioteca valenciana Valencia 2011 Miguel Egual poeta i traductor almassori del segle XVIII Almasora Literaria 2012 Manual d escriptura creativa Germania Alzira 2013 Estrategies d escriptura creativa Germania Alzira 2014 Gestion cultural Innovaciones y tendencias Tirant lo Blanc Valencia 2014 Teatro de calle actual Amargord Madrid 2014 Escribir narrativa creativa Unaria Castellon 2019 Conversaciones de Teatro de calle Amargord Madrid 2019Catalogo del corpus poetico inedito de Max Aub Diputacio de Castello Ediciones Editar 1991 Manuel Vidal y Salvador La colonia de Diana Edition Reichenberger Kassel VVAA 1992 Jose Orti y Moles Aire tierra y mar son fuego Edition Reichenberger Kassel VVAA 1994 Jose Orti y Moles Academia a las Senoras 1698 Edition Reichenberger Kassel 1995 El mito de Edipo en la comedia baroca espanola Alejandro Arboreda No hay resistencia a los hados VVAA 1997 Alejandro Arboreda El mas Divino Remedio y aurora de san Jines Peter Lang New York 1998 Max Aub Antologia Traducida Fundacion Max Aub Segorbe 1998 Antonio Folch de Cardona Lo mejor es lo mejor Edition Reichenberger Kassel 1999 Guia de lectura de Antologia Traducida de Max Aub Fundacion Max Aub Segorbe 1999 La famosa representacion de la Asuncion Diputacion de Castellon 1999 Gaspar Mercader Obra dramatica Edition Reichenberger Kassel 2001 Max Aub Obra Poetica Completa I Poesia IVEI Valencia VVAA 2005 Max Aub Antologia traducida Visor Madrid 2008 La famosa representacion de nuestra Senora a los cielos Institut Valencia de la Musica Valencia 2008 Max Aub Lamentos del Sinai Visor Madrid Premios y reconocimientos Editar1985 Premi Marti Dot de Poesia Sant Feliu de Llobregat 1992 Premi Extraordinari Tesis Doctoral Universidad de Valencia 1999 Premi Ciutat de Sagunto de Novela Ayuntamiento de Sagunto Valencia Premis Ciutat de Sagunt 2000 Premi Ciutat de Vila real de Teatre Ayuntamiento de Villarreal Castellon Premis Ciutat de vila real 2000 Premi Enric Valor de Novela Diputacion Provincial de Alicante 2000 Medalla de Plata del Ayuntamiento de Almazora 2002 Premi 25 d abril de Poesia Benissa 2003 Premi Josep Pascual Tirado Narrativa Castellon 2004 Premi Ulisses Narrariva Castellon 2005 Premio Artes Escenicas Feria de Teatro de Lejona 2007 Premi Baltasar Porcel de Novela Andratx 2016 Premi de narrativa Ciutat de Carlet 2021 Premi Ibn Hafaja de Poesia Ciutat d Alzira Referencias Editar http www fiestacultura com Beatriz Arquimbau Costa Narrativa i territori Personatges i espais en les novel les de Pasqual Mas i Uso Tesis de Licenciatura Universitat Jaume I 2011 118 pp Adolf Piquer La identitat narrativa valenciana en el segle XX Valencia Institucio Alfons el Magnanim 2020 Enlaces externos EditarPagina web del autor Pagina sobre el autor de la Associacio d Escriptors de Llengua Catalana 1 El autor en Qui es qui 2 enlace roto disponible en Internet Archive vease el historial la primera version y la ultima El autor en Dialnet Universidad de La Rioja 3 Datos Q3827074 Obtenido de https es wikipedia org w index php title Pasqual Mas amp oldid 142191125, wikipedia, wiki, leyendo, leer, libro, biblioteca,

español

, española, descargar, gratis, descargar gratis, mp3, video, mp4, 3gp, jpg, jpeg, gif, png, imagen, música, canción, película, libro, juego, juegos