Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 de agosto de 1918-2 de octubre de 1991) fue una novelista, dramaturga y ensayista española. Fue también una destacada feminista, activista cultural y antifranquista

Maria Aurèlia
Maria Aurèlia Capmany.
Información personal
Nombre de nacimiento	Maria Aurèlia Capmany Farnés
Nacimiento	3 de agosto de 1918 Barcelona
Fallecimiento	2 de octubre de 1991, 73 años Barcelona
Residencia	Barcelona
Nacionalidad	española
Familia
Padre	Aureli Capmany i Farrés
Educación
Educada en	Universidad de Barcelona
Información profesional
Ocupación	escritora, feminista, activista
Cargos ocupados	Concejal del Ayuntamiento de Barcelona (1983-1991)
Movimiento	Realismo
Partido político	Partido de los Socialistas de Cataluña
Distinciones	Premio Sant Jordi de Novela (1948) Premio Sant Jordi de Novela (1968) Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil (1983)
Web
Sitio web	www.fmac.org
[editar datos en Wikidata]

Biografía

Nieta del intelectual Sebastià Farnés, autor de la Paremiologia catalana comparada, e hija de Aureli Capmany, folclorista y colaborador en revistas infantiles, pasó su juventud en el piso de la familia junto a la Rambla de Barcelona. Estudió en el Instituto-Escuela de la Generalidad y se licenció en Filosofía en la Universidad de Barcelona de la posguerra.^[1]​

 

Maria Aurèlia Capmany a los 3 años, con su hermano Jordi.

Practicó la docencia durante las décadas de 1940 y 1950 en el Instituto Albéniz de Badalona y en la Escuela Isabel de Villena de Barcelona. También trabajó grabando vidrio, oficio aprendido en su época de universitaria.^[1]​

Con su primera novela Necessitem morir (publicada en 1952) quedó finalista del premio Joanot Martorell de 1947, premio que ganó al año siguiente con El cel no és transparent (ambas en catalán, lengua no oficial pero tolerada durante el régimen). Su prestigio como narradora le llegó con novelas como Betúlia, El gust de la pols y Un lloc entre els morts, esta última premio Sant Jordi de 1968. En 1981 recibió el Premio Ramon Fuster, otorgado por el Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Cataluña,^[2]​ y en 1983 ganó el Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil y Juvenil con el El malefici de la reina d'Hongria.

Fue una de las escritoras catalanas más polifacéticas, ya que además de la narrativa se dedicó a la traducción y cultivó el teatro, el ensayo y otros géneros literarios. Marina Rossell pondría música a sus letras en canciones como Soc una dona, El penjat, Cançó del lladre, El jutge, etc.^[3]​

En el campo de la dramaturgia, fundó (1959) junto a Ricard Salvat la Escuela de Arte Dramático Adrià Gual. Ejerció de profesora, de actriz y de directora. Además, estrenó obras propias, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret fue un destacado abogado de los obreros de Cataluña que murió asesinado en 1920.

Como ensayista sobresale por sus obras sobre la situación de la mujer, sobre todo con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. También dedicó numerosos artículos a .diversos aspectos de la cultura y de la sociedad catalana. Así mismo, destacan sus libros de memorias Pedra de toc (1 y 2), Mala memòria, y Això era i no era.

Participó e intervino en el "Míting de la Llibertat" (22 de junio de 1976) y en el proceso constituyente del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (noviembre de 1976).

Fue regidora y responsable de las áreas de Cultura y de Ediciones en el Ayuntamiento de Barcelona durante las primeras legislaturas por el Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC), y miembro de la Diputación de Barcelona desde el 1983 hasta a su muerte.^[1]​ Fue también miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, y presidenta del Centro Català del Pen Club.

Falleció tras una larga enfermedad el 2 de octubre de 1991 en la ciudad de Barcelona y fue incinerada en el Cementerio de Collserola.^[4]​

Obras

Realizó una amplia y fructífera obra en varios géneros:^[5]​

Novela

• Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
• L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
• Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
• Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
• Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
• Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
• El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
• La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
• El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
• Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
• Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
• Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
• Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
• El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
• Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
• Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
• El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa breve

• Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1958
• Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
• Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
• Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
• Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
• Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
• De veu a veu: contes i narracions. (Con Montserrat Roig). Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Literatura infantil

• Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
• Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
• L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
• Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
• El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
• Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadía de Montserrat, 1993
• La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatro

• Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
• Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
• Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [Con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
• L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
• El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
• Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
• Ca, barret! [Con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensayo

• Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
• Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
• La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
• Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
• La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
• Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
• La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
• El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
• De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
• Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
• El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
• Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
• Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
• El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
• La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
• Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
• Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
• La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
• Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
• Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
• Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
• En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
• Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
• Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
• Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
• ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
• Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietarios y memorias

• Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
• Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
• Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
• Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Cómic

• Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Guiones

• L'alt rei en Jaume. Televisión, 1977 – 1978
• La nina. Televisión, 1977-1978 (basado en Casa de muñecas de Ibsen).
• Tereseta-que-baixava-les-escales. Televisión, 1977-1978 [basado en el cuento homónimo de Salvador Espriu]
• Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
• La nit catalana. Televisión, 1978-1979
• Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
• Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casete (1979).
• Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980

Obras completas

• Obra completa (7 volúmenes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edición a cargo de Guillem-Jordi Graells).

Traducciones

Del francés

• BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
• DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
• FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
• KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
• LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
• PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover]
• SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
• SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
• SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
• SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla [La nuit du carrefour]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
• SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
• SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
• SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
• STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
• VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
• VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Del italiano

• CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
• CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
• CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
• LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
• PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
• PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres ['La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
• PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
• PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
• PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
• VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

Del inglés

• CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Bibliografía

• Dale May, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volumen VI (en catalán/gallego/vasco). Barcelona: Anthropos. 

Fuentes bibliográficas y documentales

• Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
• DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
• DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
• DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
• DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
• DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
• DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
• Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
• Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
• (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
• (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
• (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
• (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
• (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
• (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
• (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
• (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
• (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
• Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
• Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
• Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
• Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
• Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
• Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
• Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
• Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
• Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
• Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
• Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)^[6]​

Referencias

1. «Maria Aurèlia Capmany Farnés». Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Consultado el 19 de abril de 2016. 
2. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.). «Premis». Consultado el 19 de abril de 2016. 
3. «Web oficial de Marina Rossell». www.marinarossell.com. Consultado el 24 de mayo de 2016. 
4. Find a grave (ed.). «Maria Aurèlia Capmany». Consultado el 19 de abril de 2016. 
5. Palau Vergés, Montserrat. Diccionari Biogràfic de Dones, ed. «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista» (en catalán). Consultado el 19 de abril de 2016. 
6. "L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN

Enlaces externos

• Maria Aurèlia Capmany en lletrA, la literatura catalana a internet (en español)
• Página dedicada a la escritora (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).

•   Datos: Q2662356
•   Multimedia: Maria Aurèlia Capmany