fbpx
Wikipedia

Josep Maria de Sagarra Àngel

Josep Maria de Sagarra Àngel (Barcelona, Cataluña, 1966) es licenciado en Filología Eslava y traductor español.

Josep Maria de Sagarra Àngel

Josep Maria de Sagarra Àngel
Información personal
Nacimiento 1966
Barcelona, España España
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Traductor literario

Actividad

Licenciado en Filología eslava por la Universidad de Barcelona, ha realizado también estudios de Filología polaca en la Universidad Jagellónica de Cracovia y en la Universidad de Varsovia.[1]

Autor de traducciones de obras literarias del polaco y del ruso al español y al catalán, se ha especializado en la producción de Stanisław Ignacy Witkiewicz, Sławomir Mrożek y Mijaíl Bulgákov. Ha publicado trabajos periodísticos sobre culturas eslavas y de análisis político, en rotativos y revistas como Avui, 'El Punt / Avui, El País (edición de Barcelona), La Vanguardia o Revista de Occidente; sus trabajos también se han publicado en medios extranjeros como Rzeczpospolita (Varsovia), Politika (Belgrado), Élet És Irodalom (Budapest) o Театр. Журнал о театре (Moscú).[2][3]

En 1994, coordinó la Operación Witkacy, una iniciativa interdisciplinar (literatura, cine, teatro, artes plásticas) para la difusión en España de la obra de Stanisław Ignacy Witkiewicz.[4][5]

Ha investigado la obra del artista polaco Tadeusz Kantor (especialmente en relación con sus intersecciones con el arte español), que ha divulgado a través de publicaciones, exposiciones y conferencias.

Traducciones del polaco

  • Tadeusz Kantor, «Salvar de l’oblid» / «Ocalić przed zapomnieniem». Diari de Barcelona, 05.02.1989 (MIRADOR / p. 35).
  • Zygmunt Hübner, Els homes de l’emperador / Ludzie cesarza, en: ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona, Edicions Tramma, Año 2, n.º 5, enero de 1990 (pp. 1-15) (ISSN 1130-1171).
  • Stanisław Ignacy Witkiewicz, El pop o la visió hyrcanesa del món / Mątwa czyli Hyrkaniczny światopogląd. (Incluye el texto Sobre la Forma Pura / O Czystej Formie, de St. I. Witkiewicz, y el Proyecto de montaje / Partytura de Tadeusz Kantor para la misma obra.) Publicacions de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Barcelona, noviembre de 1992 (ISBN 978-84-7794-202-3). Texto estrenado, en el teatro municipal «SAT» de Barcelona, el 14 de diciembre de 1994, por la compañía “Teatre Invisible”, con dirección escénica de Moisès Maicas.[6][7]
  • Dorota Żbikowska, WITKACY. La Forma Pura en la plàstica / WITKACY. Czysta Forma w plastyce (catálogo de la exposición del mismo nombre de obra plástica de St. I. Witkiewicz; edición bilingüe polaco / catalán).[8]​ Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona, enero de 1994.
  • Sławomir Mrożek, Les viudes. Un dia d’estiu. L’escorxador / Wdowy. Letni dzień. Rzeźnia (bibliografía teatral de S. Mrożek y postfacio del traductor). Edicions Tres i Quatre. Valencia, octubre de 1995 (ISBN 978-84-7502-458-5):[9]​ Reseña de Francesc Massip, en: Avui, 11.04.1996. Un dia d’estiu: Texto estrenado en el Teatre de Vilafranca de Bonany (Mallorca), el 23 de septiembre de 2006, por la compañía Produccions de Ferro, con dirección escénica de Màrius Hernández.
  • Henryk Sienkiewicz, Quo vadis (índices, notas y mapas del traductor). Proa (col. «Tot vent»). Barcelona, febrero de 1997 (ISBN 978-84-8256-290-2): La Vanguardia, 03.04.1997. Reseña de Isidor Cònsul, en: Serra d’Or, Año XXXIX, n.º 450 (junio de 1997).
  • AA.VV., Tadeusz Kantor. L’escena de la memòria / Tadeusz Kantor. Scena pamięci (catálogo de la exposición del mismo título de obra plástica de Tadeusz Kantor). Fundació Caixa de Catalunya / Fundación Arte y Tecnología, Barcelona / Madrid, marzo de 1997 (ISBN 978-84-9222-472-2).
  • Tadeusz Kantor, «La memòria com a procés de creació» / «Pamięć jako proces twórczy», en: L’escena de la memòria, ed.: Fundació Caixa de Catalunya / Fundación Arte y Tecnología, Barcelona / Madrid, marzo de 1997 (ISBN 978-84-9222-472-2).
  • Wisława Szymborska, Vista amb un gra de sorra / Widok z ziarnkiem piasku. Columna. Barcelona, abril de 1997 (ISBN 978-84-8300-318-3); Columna–Proa. Barcelona, 1998 (ISBN 978-84-8300-450-0): Reseña de Joan Triadú, en: Avui, 10.07.1997. Reseña de Isidor Cònsul, en: Serra d’Or, Año XXXIX, n.º 455 (noviembre de 1997). Reseña de Robert Saladrigas, en: La Vanguardia, 11.07.1997.
  • Adam Zagajewski, Poemes selectes («Ruïnes», «Aquell dia», «Temps ha», «La cara de Van Gogh», «A l’hora de la mort», «Cançó de bressol» / «Ruiny», «Tego dnia», «Dawniej», «Twarz van Gogha», «W godzinę śmierci», «Kołysanka»). 13 Festival Internacional de Poesía de Barcelona 1997. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, mayo de 1997.
  • Sławomir Mrożek, Dues cartes i altres relats / Dwa listy i inne opowiadania. Quaderns Crema. Barcelona, noviembre de 1997 (ISBN 978-84-7727-237-3): Reseña de Julià Guillamon, en: La Vanguardia, 19.12.1997.
  • Stanisław Ignacy Witkiewicz, Las 622 caídas de Bungo o la mujer diabólica / 622 upadków Bunga czyli demoniczna kobieta. Destino (col. «Áncora y Delfín»). Barcelona, enero de 2002 (ISBN 978-84-2333-374-5): Reseña de Eloy Tizón, en: Revista de Libros, n.º 70, octubre de 2002.

Traducciones del ruso

  • Mijaíl Bulgákov, Aquell foll d’en Jourdain / Полоумный Журдэн, en: ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona, Edicions Tramma, Año 1, n.º 1, septiembre de 1989 (pp. 1-18) (ISSN 1130-1171). Texto estrenado en el Jove Teatre Regina de Barcelona, el 19 de abril de 1990, por la compañía “Dau Rodó Teatre”, con dirección escénica de Joan Anton Sànchez.[10][11]
  • Aleksándr Guelman, El banc / Скамейка. Edicions 62 (col. «El Galliner», n.º 123). Barcelona, mayo de 1991 (ISBN 978-84-2973-283-2). Texto estrenado en la Sala Beckett de Barcelona, el 17 de abril de 1990, por la compañía "Perestroika-Pebretres Desconeguts", con dirección escénica y escenografía de Borís Rotenshtein.[12][13]
  • Mijaíl Bulgákov, Els dies dels Turbin / Дни Турбиных. Quaderns Crema. Barcelona, abril de 1993 (ISBN 978-84-7727-107-9). Texto estrenado en el Teatre Romea (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya), bajo el título La guàrdia blanca, el 15 de abril de 1993, con dirección escénica de Pável Khomski.[14][15][16]
  • Fiódor Dostoyevski, Els germans Karamàzov / Братья Карамазовы. (Adaptación escénica del Teatro MOSSOVIET /Moscú/, según la novela de Fiódor Dostoyevski.) Texto estrenado en el Teatre Romea (Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya), el 25 de marzo de 1993, con dirección escénica de Pável Khomski.[17]

Trabajos periodísticos de tema eslavo

Artículos

  • «Que vénen els russos!», ESCENA. Publicació mensual sobre les arts escèniques. Barcelona. Año 2, n.º 7, abril-mayo de 1990: Traces (GELCC / UAB).
  • «21 compañías internacionales homenajean en Cracovia al dramaturgo Sławomir Mrożek». El País, 03.07.1990.
  • «Telón final para un artista combativo», en la muerte de Tadeusz Kantor. El Observador (Barcelona), 09.12.1990 (p. 41).
  • «La compañía polaca Cricot2 decide continuar el teatro de Kantor sin Kantor». El País, 28.02.1991.
  • «Mrożek i la visió grotesca de la metafísica». Avui, 14.03.1993 (p. 27).
  • «Bruno Schulz o els mites infantils», en colaboración con Dorota Żbikowska. Avui, 25.07.1993 (p. 33).
  • «Bogusław Schaffer, compositor i home de teatre». Boletín de la Asociación de espectadores del Teatre Lliure, n.º 13, diciembre de 1993 (p. 29).
  • «Pożegnanie jesieni», sobre la versión cinematográfica de Mariusz Treliński de la novela Adiós al otoño, de Stanisław Ignacy Witkiewicz. Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, Programa n.º 19, curso 1993-94.
  • «L’Europa dels esclaus». Avui, 10.10.1994.
  • «Hurra, la pau freda, hurra!». Avui, 26.05.1995 (p. C4).
  • «Bòsnia encore une fois». Avui, 31.10.1995 (p. C4).
  • «Quo vadis, Polònia!». Avui, 01.02.1996 (p. C4).
  • «Kieslowski, un cor polonès». Avui, 17.03.1996 (p. B7).
  • «La casa Rússia». Avui, 08.07.1996 (p. 18).
  • «Sławomir Mrożek i la decadència d’Occident». Avui, 09.09.1996.
  • «Polònia a Barcelona». Avui, 14.10.1996 (p. 26).
  • «Final de segle», sobre la narrativa de Sławomir Mrożek. Avui, 25.12.1997 (p. X).
  • «La senyora Dulska». Avui, 02.12.1996.
  • «La veu de Wisława Szymborska». Avui, 08.06.1997 (pp. 51-52).
  • «Anna Halczak o, simplement, ‘A’», en memoria de la archivera del Centro de Documentación de la Obra de Tadeusz Kantor (Cricoteka), Anna Halczak. El Punt / Avui (CULTUЯA), 08.12.2011.
  • «La sublimitat del que és quotidià», en memoria de la poeta Wisława Szymborska. El Punt / Avui (CULTUЯA), 16.02.2012.

Reportajes

  • «Teatre a la Polònia democràtica». Avui, 27.10.1991 (p. 46).
  • «L’herència polonesa de Fabià Puigserver». Boletín de la Asociación de espectadores del Teatre Lliure, n.º 13, diciembre de 1993 (pp. 26-28).
  • «Witkiewicz, entre la filosofia i l’estudi de la Forma Pura». Avui, 30.01.1994 (pp. 30-31).
  • «Glasnost’ o la paraula ressuscitada». Avui, 28.07.1994.
  • «Mrożek Universal». Avui, 25.05.1995.
  • «Artèries, venes i capilars», sobre los canales de difusión de las dramaturgias de Europa del Este. Avui, 11.04.1996: Traces (GELCC / UAB).
  • «Vendaval Kantor». Avui, 13.03.1997: Traces (GELCC / UAB).
  • «Quo vadis, Sienkiewicz?». Avui, 03.04.1997: Traces (GELCC / UAB).
  • «‘La nostra classe’, de Tadeusz Słobodzianek» (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).. El Punt / Avui (CULTUЯA), 07.07.2011.
  • «La biblioteca de Moscou. La Donació del Poble Espanyol, un cas d’agermanament cultural en plena Guerra Civil». El Punt / Avui (CULTUЯA), 19.01.2012.
  • «Dos polonesos kavafians: Herbert i Zagajewski» / Adam Zagajewski, «Abaltit sobre el tom de Kavafis» (traducción de J.M. de Sagarra). El Punt / Avui (CULTUЯA), 26.04.2012.

Entrevistas

  • «Stangret-Kantor: "Tadeusz mai no va ser comunista"», entrevista a Maria Stangret-Kantor, artista plástico, viuda de Tadeusz Kantor. Avui, 19.04.1997.
  • «La poesía polonesa prova d’establir un diàleg amb el destí», entrevista a Adam Zagajewski, poeta polaco. Avui, 18.05.1997 (p. 51).
  • «Vitali Xentalinski», entrevista a V. Shentalinski, escritor ruso. Avui, 07.12.1997 (p. 48).
  • «"Me quedan unos veinte años para llegar a la novena sinfonía"», entrevista a Krzysztof Penderecki, compositor polaco. La Vanguardia, 28.01.1998.
  • «"El teatro de texto es hoy chapucero"», entrevista a Sławomir Mrożek, dramaturgo polaco. La Vanguardia, 16.03.1998. También en: , opúsculo dedicado a S. Mrożek, con ocasión de su octogésimo aniversario. El Acantilado, Barcelona, junio de 2010.
  • , entrevista a Sławomir Mrożek, dramaturgo polaco. Revista de Occidente, abril de 2011, N.º 359. Otras versiones: «"Un escriptor escriu sense saber ben bé per què"», en: Avui (CULTUЯA), 11.11.2010; «„A modern színház nem tetszik nekem”» (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última)., en: Élet És Irodalom (Budapest), 26.11.2010; «„Poljak sam i tačka”», «Пољак сам и тачка», en: Politika (Belgrado), 10.12.2010; «Pisanie to sprawa fizjologiczna», en: Rzeczpospolita (Varsovia), 25.06.2011; , en: Театр. Журнал о театре (Moscú), n.º 5, enero de 2012.
  • , entrevista con Adam Zagajewski, poeta polaco. Revista de Occidente, Julio-agosto de 2011, N.º 362-363. Otras versiones: «La poesia ordena el caos, però mai per sempre», en: El Punt / Avui (CULTUЯA), 24.03.2011.

Premios / Distinciones

  • 1989: Premio Especial de la Crítica Teatral de Barcelona (Temporada 1989-1990) por las traducciones de Hübner, Guelman y Bulgákov (Jourdain).[18]
  • 1991: Premio de Traducciones Inéditas de Textos Teatrales al Catalán (Premis Nacionals de Teatre i Dansa, 1991, otorgados por la Generalitat de Cataluña y la Diputación de Barcelona), por la versión del polaco de la obra El pop o la visió hyrkanesa del món, de Stanisław Ignacy Witkiewicz.[19]
  • 1998: Premio «Stanisław Ignacy Witkiewicz» 1998, «en reconocimiento por la difusión de la cultura teatral polaca», concedido por la sede en Varsovia del International Theatre Institute (ITI).[20][21]

Referencias

  1. . Archivado desde el original el 4 de julio de 2012. Consultado el 25 de marzo de 2012. 
  2. Ficha de traductor en Editorial Acantilado
  3. El español en el Mundo. Anuario del Instituto Cervantes 2003: Autores
  4. Santiago Fondevila, «El año en que descubriremos a Witkiewicz», La Vanguardia, 04.01.1993
  5. Teresa Eminowicz, «Rok Witkiewiczowski w Katalonii», Dekada Literacka, 1994, nr 14/15 (97/98)
  6. Teresa Sesé, «Teatre Invisible estrena una obra sobre los conflictos del artista» (crítica de teatro), La Vanguardia, 08.12.1994
  7. Marcos Ordóñez, «Hyrkania express» (crítica de teatro), Avui, 25-26.12.1994
  8. «Año Witkiewicz en Barcelona», La Vanguardia, 14.01.1994
  9. Sławomir Mrożek en Enciclopèdia.cat
  10. Àlex Broch, «Para descubrir algún que otro conocido» (crítica de teatro), La Vanguardia, 25.04.1990
  11. Lluís-Anton Baulenas, «Bulgàkov o el verí del teatre» (crítica de teatro), Avui, 05.05.1990
  12. Teresa Sesé, «“El teatro en la URSS empieza a vivir el peso de la libertad”» (entrevista a Borís Rotenshtein), La Vanguardia, 12.04.1990
  13. Joan-Anton Benach, «¡Bienvenido, Boris Rotenstein!» (crítica de teatro), La Vanguardia, 20.04.1990
  14. Neus Purtí, «Els millors actors són els del mètode Stanislavski» (entrevista a Pável Khomski, director escénico), ESCENA. Barcelona, nº 1 (10), abril de 1993
  15. Joaquim Vilà i Folch, «“La guàrdia blanca” de Michaïl Bulgàkov. Versió de Josep M. de Sagarra i Àngel» (crítica de teatro), Serra d'Or, Año XXXV, nº 402 (junio de 1993)
  16. Teresa Sesé, «Pavel Khomski Regresa al Teatre Romea con “La guàrdia blanca”, de Bulgákov» (crítica de teatro), La Vanguardia, 15.04.1993
  17. Joan-Anton Benach, «La pasión que no cesa» (crítica de teatro), La Vanguardia, 28.03.1993
  18. Traces. Base de dades de llengua i literatura catalanes (GELCC / UAB)
  19. Premis Nacionals de Teatre i Dansa 1991: La Vanguardia, 17.12.1991
  20. Polska Bibliografia Literacka (PBL)
  21. «Wręczenie nagród ITI», Rzeczpospolita, 06.11.1998

Enlaces externos

  • Entrevista a Josep Maria de Sagarra Àngel, Le Journal Francophone de Budapest (JFB), 08.04.2008
    • Xènia Dyakonova, «Literatura russa (sobre les traduccions del rus al català)»
    • Entrevista al traductor Josep Maria Güell, La Vanguardia, 05.10.1998
    • Bożena Zaboklicka, «Les traduccions de la literatura polonesa a Espanya a l’època contemporània», en: La traducción literaria en la época contemporánea (A. Camps y L. Zybatow, ed.), Peter Lang GmbH, Frankfurt am Main, 2008 (pp. 43-58).
    • Enric Ciurans, «Els escenaris de Polònia a Catalunya», en: AIET – Assaig de Teatre, nº 70. Monogràfics I. El teatre polonès del segle XXI. (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).
    •   Datos: Q5936866

    josep, maria, sagarra, Àngel, barcelona, cataluña, 1966, licenciado, filología, eslava, traductor, español, información, personalnacimiento1966barcelona, españa, españanacionalidadespañolainformación, profesionalocupacióntraductor, literario, editar, datos, wi. Josep Maria de Sagarra Angel Barcelona Cataluna 1966 es licenciado en Filologia Eslava y traductor espanol Josep Maria de Sagarra AngelJosep Maria de Sagarra AngelInformacion personalNacimiento1966Barcelona Espana EspanaNacionalidadEspanolaInformacion profesionalOcupacionTraductor literario editar datos en Wikidata Indice 1 Actividad 2 Traducciones del polaco 3 Traducciones del ruso 4 Trabajos periodisticos de tema eslavo 4 1 Articulos 4 2 Reportajes 4 3 Entrevistas 5 Premios Distinciones 6 Referencias 7 Enlaces externosActividad EditarLicenciado en Filologia eslava por la Universidad de Barcelona ha realizado tambien estudios de Filologia polaca en la Universidad Jagellonica de Cracovia y en la Universidad de Varsovia 1 Autor de traducciones de obras literarias del polaco y del ruso al espanol y al catalan se ha especializado en la produccion de Stanislaw Ignacy Witkiewicz Slawomir Mrozek y Mijail Bulgakov Ha publicado trabajos periodisticos sobre culturas eslavas y de analisis politico en rotativos y revistas como Avui El Punt Avui El Pais edicion de Barcelona La VanguardiaoRevista de Occidente sus trabajos tambien se han publicado en medios extranjeros comoRzeczpospolita Varsovia Politika Belgrado Elet Es Irodalom Budapest o Teatr Zhurnal o teatre Moscu 2 3 En 1994 coordino la Operacion Witkacy una iniciativa interdisciplinar literatura cine teatro artes plasticas para la difusion en Espana de la obra de Stanislaw Ignacy Witkiewicz 4 5 Ha investigado la obra del artista polaco Tadeusz Kantor especialmente en relacion con sus intersecciones con el arte espanol que ha divulgado a traves de publicaciones exposiciones y conferencias Traducciones del polaco EditarTadeusz Kantor Salvar de l oblid Ocalic przed zapomnieniem Diari de Barcelona 05 02 1989 MIRADOR p 35 Zygmunt Hubner Els homes de l emperador Ludzie cesarza en ESCENA Publicacio mensual sobre les arts esceniques Barcelona Edicions Tramma Ano 2 n º 5 enero de 1990 pp 1 15 ISSN 1130 1171 Stanislaw Ignacy Witkiewicz El pop o la visio hyrcanesa del mon Matwa czyli Hyrkaniczny swiatopoglad Incluye el texto Sobre la Forma Pura O Czystej Formie de St I Witkiewicz y el Proyecto de montaje Partytura de Tadeusz Kantor para la misma obra Publicacions de l Institut del Teatre de la Diputacio de Barcelona Barcelona noviembre de 1992 ISBN 978 84 7794 202 3 Texto estrenado en el teatro municipal SAT de Barcelona el 14 de diciembre de 1994 por la compania Teatre Invisible con direccion escenica de Moises Maicas 6 7 Dorota Zbikowska WITKACY La Forma Pura en la plastica WITKACY Czysta Forma w plastyce catalogo de la exposicion del mismo nombre de obra plastica de St I Witkiewicz edicion bilingue polaco catalan 8 Publicacions de l Ajuntament de Barcelona Barcelona enero de 1994 Stanislaw Ignacy Witkiewicz Narcoticos Narkotyki Circe Barcelona febrero de 1994 ISBN 978 84 7765 080 5 Resena de Pilar Castro en ABC Madrid 01 07 1994 Stanislaw Ignacy Witkiewicz Sobre la interpretacio artistica de l actor O artystycznej grze aktora Regio7 Suplement de Cultures n º 163 17 04 1994 Slawomir Mrozek Les viudes Un dia d estiu L escorxador Wdowy Letni dzien Rzeznia bibliografia teatral de S Mrozek y postfacio del traductor Edicions Tres i Quatre Valencia octubre de 1995 ISBN 978 84 7502 458 5 9 Resena de Francesc Massip en Avui 11 04 1996 Un dia d estiu Texto estrenado en el Teatre de Vilafranca de Bonany Mallorca el 23 de septiembre de 2006 por la compania Produccions de Ferro con direccion escenica de Marius Hernandez Henryk Sienkiewicz Quo vadis indices notas y mapas del traductor Proa col Tot vent Barcelona febrero de 1997 ISBN 978 84 8256 290 2 La Vanguardia 03 04 1997 Resena de Isidor Consul en Serra d Or Ano XXXIX n º 450 junio de 1997 AA VV Tadeusz Kantor L escena de la memoria Tadeusz Kantor Scena pamieci catalogo de la exposicion del mismo titulo de obra plastica de Tadeusz Kantor Fundacio Caixa de Catalunya Fundacion Arte y Tecnologia Barcelona Madrid marzo de 1997 ISBN 978 84 9222 472 2 Tadeusz Kantor La memoria com a proces de creacio Pamiec jako proces tworczy en L escena de la memoria ed Fundacio Caixa de Catalunya Fundacion Arte y Tecnologia Barcelona Madrid marzo de 1997 ISBN 978 84 9222 472 2 Wislawa Szymborska Vista amb un gra de sorra Widok z ziarnkiem piasku Columna Barcelona abril de 1997 ISBN 978 84 8300 318 3 Columna Proa Barcelona 1998 ISBN 978 84 8300 450 0 Resena de Joan Triadu en Avui 10 07 1997 Resena de Isidor Consul en Serra d Or Ano XXXIX n º 455 noviembre de 1997 Resena de Robert Saladrigas en La Vanguardia 11 07 1997 Adam Zagajewski Poemes selectes Ruines Aquell dia Temps ha La cara de Van Gogh A l hora de la mort Canco de bressol Ruiny Tego dnia Dawniej Twarz van Gogha W godzine smierci Kolysanka 13 Festival Internacional de Poesia de Barcelona 1997 Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona mayo de 1997 Slawomir Mrozek Dues cartes i altres relats Dwa listy i inne opowiadania Quaderns Crema Barcelona noviembre de 1997 ISBN 978 84 7727 237 3 Resena de Julia Guillamon en La Vanguardia 19 12 1997 Slawomir Mrozek Dos cartas y otros relatos Dwa listy i inne opowiadania Acantilado Barcelona noviembre de 1997 ISBN 978 84 7727 241 0 Barcelona 2003 ISBN 978 84 9613 611 3 Stanislaw Ignacy Witkiewicz Las 622 caidas de Bungo o la mujer diabolica 622 upadkow Bunga czyli demoniczna kobieta Destino col Ancora y Delfin Barcelona enero de 2002 ISBN 978 84 2333 374 5 Resena de Eloy Tizon en Revista de Libros n º 70 octubre de 2002 Adam Zagajewski Ir a Lwow Jechac do Lwowa en Revista de Occidente Julio agosto de 2011 n º 362 363 pp 205 208 Traducciones del ruso EditarMijail Bulgakov Aquell foll d en Jourdain Poloumnyj Zhurden en ESCENA Publicacio mensual sobre les arts esceniques Barcelona Edicions Tramma Ano 1 n º 1 septiembre de 1989 pp 1 18 ISSN 1130 1171 Texto estrenado en el Jove Teatre Regina de Barcelona el 19 de abril de 1990 por la compania Dau Rodo Teatre con direccion escenica de Joan Anton Sanchez 10 11 Aleksandr Guelman El banc Skamejka Edicions 62 col El Galliner n º 123 Barcelona mayo de 1991 ISBN 978 84 2973 283 2 Texto estrenado en la Sala Beckett de Barcelona el 17 de abril de 1990 por la compania Perestroika Pebretres Desconeguts con direccion escenica y escenografia de Boris Rotenshtein 12 13 Mijail Bulgakov Cor de gos Sobache serdce Club Editor Columna Barcelona mayo de 1993 ISBN 978 84 7329 062 3 Barcelona 2006 ISBN 978 84 7329 117 0 Resena de Joan Triadu en Serra d Or Ano XXXV n º 406 octubre de 1993 Resena de Carlos Zanon en Avui 23 04 2007 Mijail Bulgakov Els dies dels Turbin Dni Turbinyh Quaderns Crema Barcelona abril de 1993 ISBN 978 84 7727 107 9 Texto estrenado en el Teatre Romea Centre Dramatic de la Generalitat de Catalunya bajo el titulo La guardia blanca el 15 de abril de 1993 con direccion escenica de Pavel Khomski 14 15 16 Fiodor Dostoyevski Els germans Karamazov Bratya Karamazovy Adaptacion escenica del Teatro MOSSOVIET Moscu segun la novela de Fiodor Dostoyevski Texto estrenado en el Teatre Romea Centre Dramatic de la Generalitat de Catalunya el 25 de marzo de 1993 con direccion escenica de Pavel Khomski 17 Trabajos periodisticos de tema eslavo EditarArticulos Editar Que venen els russos ESCENA Publicacio mensual sobre les arts esceniques Barcelona Ano 2 n º 7 abril mayo de 1990 Traces GELCC UAB 21 companias internacionales homenajean en Cracovia al dramaturgo Slawomir Mrozek El Pais 03 07 1990 Telon final para un artista combativo en la muerte de Tadeusz Kantor El Observador Barcelona 09 12 1990 p 41 La compania polaca Cricot2 decide continuar el teatro de Kantor sin Kantor El Pais 28 02 1991 Mrozek i la visio grotesca de la metafisica Avui 14 03 1993 p 27 Bruno Schulz o els mites infantils en colaboracion con Dorota Zbikowska Avui 25 07 1993 p 33 Boguslaw Schaffer compositor i home de teatre Boletin de la Asociacion de espectadores del Teatre Lliure n º 13 diciembre de 1993 p 29 Pozegnanie jesieni sobre la version cinematografica de Mariusz Trelinski de la novela Adios al otono de Stanislaw Ignacy Witkiewicz Filmoteca de la Generalitat de Catalunya Programa n º 19 curso 1993 94 L Europa dels esclaus Avui 10 10 1994 Hurra la pau freda hurra Avui 26 05 1995 p C4 Bosnia encore une fois Avui 31 10 1995 p C4 Quo vadis Polonia Avui 01 02 1996 p C4 Kieslowski un cor polones Avui 17 03 1996 p B7 La casa Russia Avui 08 07 1996 p 18 Poesia en llibertat sobre la poeta Wislawa Szymborska Avui 04 05 10 1996 p 38 Slawomir Mrozek i la decadencia d Occident Avui 09 09 1996 Polonia a Barcelona Avui 14 10 1996 p 26 Final de segle sobre la narrativa de Slawomir Mrozek Avui 25 12 1997 p X La senyora Dulska Avui 02 12 1996 La veu de Wislawa Szymborska Avui 08 06 1997 pp 51 52 Anna Halczak o simplement A en memoria de la archivera del Centro de Documentacion de la Obra de Tadeusz Kantor Cricoteka Anna Halczak El Punt Avui CULTUYaA 08 12 2011 La sublimitat del que es quotidia en memoria de la poeta Wislawa Szymborska El Punt Avui CULTUYaA 16 02 2012 Reportajes Editar Teatre a la Polonia democratica Avui 27 10 1991 p 46 L herencia polonesa de Fabia Puigserver Boletin de la Asociacion de espectadores del Teatre Lliure n º 13 diciembre de 1993 pp 26 28 Witkiewicz entre la filosofia i l estudi de la Forma Pura Avui 30 01 1994 pp 30 31 Glasnost o la paraula ressuscitada Avui 28 07 1994 Mrozek Universal Avui 25 05 1995 Arteries venes i capilars sobre los canales de difusion de las dramaturgias de Europa del Este Avui 11 04 1996 Traces GELCC UAB Vendaval Kantor Avui 13 03 1997 Traces GELCC UAB Quo vadis Sienkiewicz Avui 03 04 1997 Traces GELCC UAB La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek enlace roto disponible en Internet Archive vease el historial la primera version y la ultima El Punt Avui CULTUYaA 07 07 2011 La biblioteca de Moscou La Donacio del Poble Espanyol un cas d agermanament cultural en plena Guerra Civil El Punt Avui CULTUYaA 19 01 2012 Dos polonesos kavafians Herbert i Zagajewski Adam Zagajewski Abaltit sobre el tom de Kavafis traduccion de J M de Sagarra El Punt Avui CULTUYaA 26 04 2012 Entrevistas Editar Stangret Kantor Tadeusz mai no va ser comunista entrevista a Maria Stangret Kantor artista plastico viuda de Tadeusz Kantor Avui 19 04 1997 La poesia polonesa prova d establir un dialeg amb el desti entrevista a Adam Zagajewski poeta polaco Avui 18 05 1997 p 51 Vitali Xentalinski entrevista a V Shentalinski escritor ruso Avui 07 12 1997 p 48 Me quedan unos veinte anos para llegar a la novena sinfonia entrevista a Krzysztof Penderecki compositor polaco La Vanguardia 28 01 1998 El teatro de texto es hoy chapucero entrevista a Slawomir Mrozek dramaturgo polaco La Vanguardia 16 03 1998 Tambien en Slawomir Mrozek opusculo dedicado a S Mrozek con ocasion de su octogesimo aniversario El Acantilado Barcelona junio de 2010 La otra conciencia de Slawomir Mrozek entrevista a Slawomir Mrozek dramaturgo polaco Revista de Occidente abril de 2011 N º 359 Otras versiones Un escriptor escriu sense saber ben be per que en Avui CULTUYaA 11 11 2010 A modern szinhaz nem tetszik nekem enlace roto disponible en Internet Archive vease el historial la primera version y la ultima en Elet Es Irodalom Budapest 26 11 2010 Poljak sam i tacka Poљak sam i tachka en Politika Belgrado 10 12 2010 Pisanie to sprawa fizjologiczna en Rzeczpospolita Varsovia 25 06 2011 Net pan Mrozhek vy ne pan Mrozhek en Teatr Zhurnal o teatre Moscu n º 5 enero de 2012 La poesia es un duelo sin fin entrevista con Adam Zagajewski poeta polaco Revista de Occidente Julio agosto de 2011 N º 362 363 Otras versiones La poesia ordena el caos pero mai per sempre en El Punt Avui CULTUYaA 24 03 2011 Premios Distinciones Editar1989 Premio Especial de la Critica Teatral de Barcelona Temporada 1989 1990 por las traducciones de Hubner Guelman y Bulgakov Jourdain 18 1991 Premio de Traducciones Ineditas de Textos Teatrales al Catalan Premis Nacionals de Teatre i Dansa 1991 otorgados por la Generalitat de Cataluna y la Diputacion de Barcelona por la version del polaco de la obra El pop o la visio hyrkanesa del mon de Stanislaw Ignacy Witkiewicz 19 1998 Premio Stanislaw Ignacy Witkiewicz 1998 en reconocimiento por la difusion de la cultura teatral polaca concedido por la sede en Varsovia del International Theatre Institute ITI 20 21 Referencias Editar Ficha de traductor en Editorial Acantilado Archivado desde el original el 4 de julio de 2012 Consultado el 25 de marzo de 2012 Ficha de traductor en Editorial Acantilado El espanol en el Mundo Anuario del Instituto Cervantes 2003 Autores Santiago Fondevila El ano en que descubriremos a Witkiewicz La Vanguardia 04 01 1993 Teresa Eminowicz Rok Witkiewiczowski w Katalonii Dekada Literacka 1994 nr 14 15 97 98 Teresa Sese Teatre Invisible estrena una obra sobre los conflictos del artista critica de teatro La Vanguardia 08 12 1994 Marcos Ordonez Hyrkania express critica de teatro Avui 25 26 12 1994 Ano Witkiewicz en Barcelona La Vanguardia 14 01 1994 Slawomir Mrozek en Enciclopedia cat Alex Broch Para descubrir algun que otro conocido critica de teatro La Vanguardia 25 04 1990 Lluis Anton Baulenas Bulgakov o el veri del teatre critica de teatro Avui 05 05 1990 Teresa Sese El teatro en la URSS empieza a vivir el peso de la libertad entrevista a Boris Rotenshtein La Vanguardia 12 04 1990 Joan Anton Benach Bienvenido Boris Rotenstein critica de teatro La Vanguardia 20 04 1990 Neus Purti Els millors actors son els del metode Stanislavski entrevista a Pavel Khomski director escenico ESCENA Barcelona nº 1 10 abril de 1993 Joaquim Vila i Folch La guardia blanca de Michail Bulgakov Versio de Josep M de Sagarra i Angel critica de teatro Serra d Or Ano XXXV nº 402 junio de 1993 Teresa Sese Pavel Khomski Regresa al Teatre Romea con La guardia blanca de Bulgakov critica de teatro La Vanguardia 15 04 1993 Joan Anton Benach La pasion que no cesa critica de teatro La Vanguardia 28 03 1993 Traces Base de dades de llengua i literatura catalanes GELCC UAB Premis Nacionals de Teatre i Dansa 1991 La Vanguardia 17 12 1991 Polska Bibliografia Literacka PBL Wreczenie nagrod ITI Rzeczpospolita 06 11 1998Enlaces externos EditarEntrevista a Josep Maria de Sagarra Angel Le Journal Francophone de Budapest JFB 08 04 2008Anna Sawicka Polacs i polonesos Traduccio literaria catala polones i polones catala Quaderns Revista de traduccio 2004Xenia Dyakonova Literatura russa sobre les traduccions del rus al catala Entrevista al traductor Josep Maria Guell La Vanguardia 05 10 1998Bozena Zaboklicka Les traduccions de la literatura polonesa a Espanya a l epoca contemporania en La traduccion literaria en la epoca contemporanea A Camps y L Zybatow ed Peter Lang GmbH Frankfurt am Main 2008 pp 43 58 Enric Ciurans Els escenaris de Polonia a Catalunya en AIET Assaig de Teatre nº 70 Monografics I El teatre polones del segle XXI enlace roto disponible en Internet Archive vease el historial la primera version y la ultima Datos Q5936866Obtenido de https es wikipedia org w index php title Josep Maria de Sagarra Angel amp oldid 136990084, wikipedia, wiki, leyendo, leer, libro, biblioteca,

    español

    , española, descargar, gratis, descargar gratis, mp3, video, mp4, 3gp, jpg, jpeg, gif, png, imagen, música, canción, película, libro, juego, juegos