fbpx
Wikipedia

Andreu-Avel·lí Artís

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de junio de 1908 - Sitges, 2 de julio de 2006)[1]​ fue un periodista, escritor y dibujante español, conocido con el pseudónimo de Sempronio. Era hijo de Josep Artís i Balaguer y primo de Avel·lí Artís-Gener.

Biografía

Antes de la Guerra Civil Española colaboró con la Revista de Catalunya, Mirador y L'Opinió. En 1941 adoptó el pseudónimo de Sempronio, con el que firmaba sus colaboraciones en la revista Destino (donde también empleó el de Miguel del Puerto),[2]​ Después generalizó el pseudónimo en el conjunto de sus artículos y libros. También colaboró con el Diario de Barcelona y El Noticiero Universal. En 1964 fue el primer director de Tele/eXpres, y de 1966 a 1970 dirigió Tele/Estel, primer semanario en lengua catalana autorizado por la dictadura franquista. Desde 1964 colaboró regularmente en La Vanguardia y desde 1976 en Avui.[3]

Durante los años 1970 y 1980 se centró en construir en sus libros una crónica, entre histórica y costumbrista, de la Barcelona del siglo XX, pero también manifestó su interés por el mundo del arte (también cultivó la pintura y llevó a cabo algunas exposiciones). En 1972, el Ayuntamiento de Barcelona lo nombró cronista oficial de la ciudad, y en 1991 le otorgó la Medalla de Oro al mérito artístico. En 1987 la Generalidad de Cataluña le reconoció su trayectoria con la Creu de Sant Jordi.

Obras

Ensayo

  • Barcelona tal com és (1948)
  • Los barceloneses (1959)
  • Minutero barcelonés (1963)
  • L'art de viure al dia (1970)
  • Retrats de Ramon Casas (1970)
  • Clar i català (1973)
  • Aquella entremaliada Barcelona (1978)
  • Barcelona era una festa (1980)
  • Quan Barcelona portava barret (1983)
  • Barcelona pel forat del pany (1985)
  • Barcelona bitllo-bitllo (1986)
  • Taula de cafè (1989)
  • Barcelona a mitja veu (1991)
  • Cent autoretrats d'artistes catalans (1992)
  • Barcelona es confessa a mitges (1994)
  • La Barcelona del jove Picasso (1995)

Novela

  • La oración del diablo (1962)
  • La vall dels reis (1985)
  • El mur (1988)

Poesía

  • L'accent de Barcelona (1938)

Teatro

  • Les flors del Mal (1947)
  • Els fugitius de la plaça Reial (1964)
  • La canción del Paralelo (sarsuela, 1943)
  • La impassible (1935)

Referencias

  1. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Andreu-Avel·lí Artís». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  2. Tarín Iglesias, José (24 de octubre de 1976). «Los cincuenta años periodísticos de Sempronio». ABC: 18. 
  3. Tharrats, Joan Josep (2007). Cent Anys de Pintura a Cadaqués (en catalán). Barcelona: Parsifal Edicions. ISBN 978-84-95554-27-7. 

Enlaces externos

  •   Datos: Q11905492

andreu, avel, artís, andreu, avel, artís, tomàs, barcelona, junio, 1908, sitges, julio, 2006, periodista, escritor, dibujante, español, conocido, pseudónimo, sempronio, hijo, josep, artís, balaguer, primo, avel, artís, gener, Índice, biografía, obras, ensayo, . Andreu Avel li Artis i Tomas Barcelona 12 de junio de 1908 Sitges 2 de julio de 2006 1 fue un periodista escritor y dibujante espanol conocido con el pseudonimo de Sempronio Era hijo de Josep Artis i Balaguer y primo de Avel li Artis Gener Indice 1 Biografia 2 Obras 2 1 Ensayo 2 2 Novela 2 3 Poesia 2 4 Teatro 3 Referencias 4 Enlaces externosBiografia EditarAntes de la Guerra Civil Espanola colaboro con la Revista de Catalunya Mirador y L Opinio En 1941 adopto el pseudonimo de Sempronio con el que firmaba sus colaboraciones en la revista Destino donde tambien empleo el de Miguel del Puerto 2 Despues generalizo el pseudonimo en el conjunto de sus articulos y libros Tambien colaboro con el Diario de Barcelona y El Noticiero Universal En 1964 fue el primer director de Tele eXpres y de 1966 a 1970 dirigio Tele Estel primer semanario en lengua catalana autorizado por la dictadura franquista Desde 1964 colaboro regularmente en La Vanguardia y desde 1976 en Avui 3 Durante los anos 1970 y 1980 se centro en construir en sus libros una cronica entre historica y costumbrista de la Barcelona del siglo XX pero tambien manifesto su interes por el mundo del arte tambien cultivo la pintura y llevo a cabo algunas exposiciones En 1972 el Ayuntamiento de Barcelona lo nombro cronista oficial de la ciudad y en 1991 le otorgo la Medalla de Oro al merito artistico En 1987 la Generalidad de Cataluna le reconocio su trayectoria con la Creu de Sant Jordi Obras EditarEnsayo Editar Barcelona tal com es 1948 Los barceloneses 1959 Minutero barcelones 1963 L art de viure al dia 1970 Retrats de Ramon Casas 1970 Clar i catala 1973 Aquella entremaliada Barcelona 1978 Barcelona era una festa 1980 Quan Barcelona portava barret 1983 Barcelona pel forat del pany 1985 Barcelona bitllo bitllo 1986 Taula de cafe 1989 Barcelona a mitja veu 1991 Cent autoretrats d artistes catalans 1992 Barcelona es confessa a mitges 1994 La Barcelona del jove Picasso 1995 Novela Editar La oracion del diablo 1962 La vall dels reis 1985 El mur 1988 Poesia Editar L accent de Barcelona 1938 Teatro Editar Les flors del Mal 1947 Els fugitius de la placa Reial 1964 La cancion del Paralelo sarsuela 1943 La impassible 1935 Referencias Editar Gran Enciclopedia Catalana ed Andreu Avel li Artis l Enciclopedia en catalan Barcelona Tarin Iglesias Jose 24 de octubre de 1976 Los cincuenta anos periodisticos de Sempronio ABC 18 Tharrats Joan Josep 2007 Cent Anys de Pintura a Cadaques en catalan Barcelona Parsifal Edicions ISBN 978 84 95554 27 7 Enlaces externos EditarSempronio en www xtec es Necrologica de Sempronio enlace roto disponible en Internet Archive vease el historial la primera version y la ultima en La Vanguardia 5 de julio de 2006 Datos Q11905492 Obtenido de https es wikipedia org w index php title Andreu Avel li Artis amp oldid 138074198, wikipedia, wiki, leyendo, leer, libro, biblioteca,

español

, española, descargar, gratis, descargar gratis, mp3, video, mp4, 3gp, jpg, jpeg, gif, png, imagen, música, canción, película, libro, juego, juegos