fbpx
Wikipedia

Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho (Pont de Suert, 10 de marzo de 1954) es un paleógrafo,[1]​ filólogo e historiador de la cultura.[2]​ Es catedrático de la Universidad Autónoma de Barcelona, inicialmente de Filología Latina (desde 1976) y posteriormente de Paleografía, Codicología y Diplomática (desde 1992), cuando sustituyó a su maestro,[3]Anscari M. Mundó.[2]​ Doctor en Filología clásica, es especialista en la Alta Edad Media, en particular en el campo de la Historia cultural, no sólo de Cataluña y España, sino también de Europa.[4]​ Desde 1994 es miembro del Comité International de Paléographie Latine.[5][6]​ También es miembro de la Société nationale des antiquaires de la France (2013), miembro correspondiente de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (2007),[7]​ miembro honorario de la Societat Catalana de Numismàtica y miembro de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (Institut d'Estudis Catalans).[8]​ Ha sido Directeur d'Études invité en la École Pratique des Hautes Études de París.[9]​ Dentro del proyecto Monumenta Palaeographica Medii Aevi, es el director de las Series Hispanica. En 2017 publicó las Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, donde edita los documentos originales más antiguos conservados en los archivos y bibliotecas de Cataluña, cien diplomas.[10]

Jesús Alturo i Perucho
Información personal
Nacimiento 10 de marzo de 1954
El Pont de Suert, España
Nacionalidad Española
Educación
Educación Universidad Autónoma de Barcelona
Educado en
Información profesional
Ocupación Paleógrafo, filólogo e historiador de la cultura
Empleador
  • Universidad Autónoma de Barcelona
  • Universidad Autónoma de Barcelona (desde 1992)
Sitio web portalrecerca.uab.cat/en/persons/37338af5-cdf2-4c86-aa59-d0e64fcf2570
Distinciones Premio Ciudad de Barcelona (1982), Premio Crítica Serra d'Or (2004), Creu de Sant Jordi (2021)

Ha sido galardonado, entre otros, con el Premio Ciudad de Barcelona (1982) por su obra L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística),[11]​ y con el Premio Crítica Serra d'Or (2004), por su libro Història del llibre manuscrit a Catalunya, la primera aproximación al tema en Cataluña y España, donde ha precisado los conceptos de scriptorium, biblioteca y copista[12][13][14]​ El 13 de diciembre de 2021, recibió la Creu de Sant Jordi “por su contribución al ámbito de la paleografía, codicología y diplomática, y sus aportaciones primordiales a la historia de la literatura y el arte medieval del período románico de Cataluña”.[15]

Es autor de una extensa y variada producción científica, con más de trescientas publicaciones,[16]​ que incluyen la edición crítica de diplomatarios medievales,[17]​ y la recuperación y estudio de fragmentos de códices, con la identificación de manuscritos tan singulares como el testimonio más antiguo del Liber de dono perseuerantiae de Agustín de Hipona, o del Pamphilus, o del Jaufré, o de la peregrinación de Egeria (viajera), entre otros.[16]​ También ha estudiado y editado textos literarios medievales, como los sermones atribuidos al obispo y Abad Oliva o del gramático Borrell Guibert, y de inscripciones epigráficas medievales. Otro campo de su interés han sido los glosarios latinos medievales,[16]​ y la difusión en particular del Liber glossarum.[18][19][20]​ En 2019 dio a conocer una edición completamente nueva del Planctus monialis transmitido por el ms. Vat. lat. 3251 y, a su vez, otra versión desconocida procedente del Monasterio de Santa María de Obarra.[21]

Ha identificado los copistas de numerosos códices, fragmentos de manuscritos y diplomas anónimos.[22]​ En el campo de la historia de la escritura ha dedicado una atención especial a la escritura visigótica y a la carolina.[1]

En octubre de 2021, con Tània Alaix, identificó el autor más antiguo conocido de un texto en catalán en la persona del subdiácono Ramon de Cabó.[23]​ Así mismo, ha propuesto nuevas dataciones para los primeros testimonios escritos en catalán, la traducción catalana del Liber Iudiciorum, conservada en la Seo de Urgel y en el Monasterio de Montserrat, y las Homilías de Orgaña de la Biblioteca de Cataluña.[24]

Libros editar

  • L’Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona (Fons de Santa Anna i de Santa Eulàlia del Camp) del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística, 3 vol., (1985)
  • Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la història d'un poble del segle X al XII (1985)
  • Mundó, Anscari M.Obres completes. 1, De la romanitat a la sobirania. (1997)
  • Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista, de 1076 a 1245 (1999)
  • Studia in codicum fragmenta (1999)
  • El llibre manuscrit a Catalunya: orígens i esplendor (2000; 2d ed. 2001)
  • Liber iudicum popularis ordenat pel jutge Bonsom de Barcelona, ed. por J. Alturo, J. Bellés, J.M. Font i Rius, Y. García, A.M. Mundó (2003)
  • Història del llibre manuscrit a Catalunya (2004)
  • El Llibre i la lectura: de l’antigüitat a l'època moderna (2008)
  • El calze i la lira entre reixes: culte i textos clandestins dins la Presó Model de Barcelona (1937) (2008)
  • Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de Sant Joan de Jerusalem (1245 a 1300) (2010)
  • Memòries de la Guerra Civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera, rector de Santa Maria de Montmaneu (2011)
  • La Producció i circulació de llibres clandestins des de l'antiguitat fins als nostres dies: actes de les segones Jornades internacionals sobre història del llibre i de la lectura: 20 i 21 d'octubre de 2010, ed. por J. Alturo, M. Torras y A. Castro (2012)
  • La Escritura visigótica en la Península Ibérica: nuevas aportaciones, Jornadas Internacionales ed. por J. Alturo, M. Torras y A. Castro (2012)
  • Alturo, J., y T. Alaix. L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures (2016)
  • Alturo, J., y T. Alaix. Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, 3 vol., (2017-18) (en inglés)
  • Alturo, J., y T. Alaix. Mil cent anys de la vila i de la parròquia de Santa Maria de Llinars (2019)
  • Alturo, J., y T. Alaix. L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medieval català (2020)
  • Alturo, J., y T. Alaix. El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences: la cultura a la diòcesi d’Osona en els primers temps carolingis (2021)

Referencias editar

  1. The Oxford Handbook of Latin Palaeography. Oxford: Oxford University Press. 2020. pp. 5, 143-184. 
  2. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Jesús Alturo i Perucho». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  3. Mancho, Carles. «Mundó i Marcet, Anscari M.». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  4. Marques, José (1990). «Jesús Alturo i Perucho, alguns aspectos da sua obra científica». Revista da Faculdade de Letras. Historia. Universidade do Porto 7: 417-418. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  5. «Bureau du comité (2020-2025)». Comité international de paléographie latine. Hypothèses. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  6. Vilageliu, Ramon (2022). «Tània Alaix i Jesús Alturo, investigadors d'elit, descobridors del primer autor català». Vallesos. Hivern-Primavera (22): 28-29. 
  7. Molas, Pere; Duran, Eulàlia; Massot, Josep (2012). Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres. p. 475. ISBN 9788493888510. 
  8. «Miembros de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics». Miscel·lània Litúrgica Catalana 25: 7. 2017. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  9. École pratique des hautes études - Annuaire 2006
  10. «Publicadas las Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae». Detalle de notícia. Universitat Autònoma de Barcelona. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  11. «Premis Ciutat de Barcelona». Barcelona Cultura. Ajuntament de Barcelona. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  12. Toldrà i Sabaté, Maria (2005). «Alturo i Perucho, Jesús (2003): Història del llibre manuscrit a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 306 p. (Textos i Documents, 23)». Estudis Romànics 27: 512-515. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  13. «Premis Crítica Serra d'Or 2004». Serra d'Or. April (532): 14-15. 2004. 
  14. John, James J.; Sánchez Martí, Jordi (2004). «El llibre manuscrit a Catalunya: orígens i esplendor, and: História del llibre manuscrit a Catalunya (review)». La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures, and Cultures 33 (1): 253-255. 
  15. . Actualidad. Generalitat de Catalunya. Archivado desde el original el 22 de abril de 2022. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  16. IdRef - Agence bibliographique de l'enseignement supérieur
  17. Bonnassie, Pierre (1987). «Alturo Perucho, Jesús, Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la história d'un poble del segle X al XII, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1985». Annales du Midi 99 (179): 363. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  18. Alturo i Perucho, Jesús (1985). «Fragment d'un epítom del Glossarium Ansileubi de la primera meitat del segle X». Faventia 7 (1): 75-86. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  19. Alturo i Perucho, Jesús (1987). «Fragments d'un glossari llatí basat en el Liber glossarum». Faventia 9 (1): 5-25. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  20. Alturo i Perucho, Jesús (2014). «Un nuevo Liber glossarum de origen catalán del siglo IX-X». Estudios de filología e historia en honor del profesor Vitalino Valcárcel 1: 43-64. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  21. Alturo i Perucho, Jesús; Alaix i Gimbert, Tània (2019). «A new critical edition of the Vatican Planctus monialis and a another unknown Planctus monialis from Obarra». Mittellateinisches Jahrbuch 54 (2): 299-314. 
  22. Alturo i Perucho, Jesús; Alaix i Gimbert, Tània (2021). El canonge Adanagell de Vic (Ca. 860-925), llavor de noves semences: la cultura a la Diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pp. 318 p. ISBN 9788491911715. 
  23. Safont Plumed, Joan (24 de octubre de 2021). «Jesús Alturo i Tània Alaix: “Ramon de Cabó és el patriarca de les lletres catalanes”». Vilaweb. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  24. Alturo i Perucho, Jesús (2022). «Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana». Estudis Romànics 44: 279-293. Consultado el 10 de abril de 2022. 

Enlaces externos editar

  •   Datos: Q28123979
  •   Multimedia: Jesús Alturo i Perucho / Q28123979

jesús, alturo, perucho, pont, suert, marzo, 1954, paleógrafo, filólogo, historiador, cultura, catedrático, universidad, autónoma, barcelona, inicialmente, filología, latina, desde, 1976, posteriormente, paleografía, codicología, diplomática, desde, 1992, cuand. Jesus Alturo i Perucho Pont de Suert 10 de marzo de 1954 es un paleografo 1 filologo e historiador de la cultura 2 Es catedratico de la Universidad Autonoma de Barcelona inicialmente de Filologia Latina desde 1976 y posteriormente de Paleografia Codicologia y Diplomatica desde 1992 cuando sustituyo a su maestro 3 Anscari M Mundo 2 Doctor en Filologia clasica es especialista en la Alta Edad Media en particular en el campo de la Historia cultural no solo de Cataluna y Espana sino tambien de Europa 4 Desde 1994 es miembro del Comite International de Paleographie Latine 5 6 Tambien es miembro de la Societe nationale des antiquaires de la France 2013 miembro correspondiente de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 2007 7 miembro honorario de la Societat Catalana de Numismatica y miembro de la Societat Catalana d Estudis Liturgics Institut d Estudis Catalans 8 Ha sido Directeur d Etudes invite en la Ecole Pratique des Hautes Etudes de Paris 9 Dentro del proyecto Monumenta Palaeographica Medii Aevi es el director de las Series Hispanica En 2017 publico las Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae donde edita los documentos originales mas antiguos conservados en los archivos y bibliotecas de Cataluna cien diplomas 10 Jesus Alturo i PeruchoInformacion personalNacimiento10 de marzo de 1954El Pont de Suert EspanaNacionalidadEspanolaEducacionEducacionUniversidad Autonoma de BarcelonaEducado enUniversidad Autonoma de Barcelona 1971 1977 Universidad Autonoma de Barcelona hasta 1981 Informacion profesionalOcupacionPaleografo filologo e historiador de la culturaEmpleadorUniversidad Autonoma de BarcelonaUniversidad Autonoma de Barcelona desde 1992 Sitio webportalrecerca uab cat en persons 37338af5 cdf2 4c86 aa59 d0e64fcf2570DistincionesPremio Ciudad de Barcelona 1982 Premio Critica Serra d Or 2004 Creu de Sant Jordi 2021 editar datos en Wikidata Ha sido galardonado entre otros con el Premio Ciudad de Barcelona 1982 por su obra L arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 Aproximacio historico linguistica 11 y con el Premio Critica Serra d Or 2004 por su libro Historia del llibre manuscrit a Catalunya la primera aproximacion al tema en Cataluna y Espana donde ha precisado los conceptos de scriptorium biblioteca y copista 12 13 14 El 13 de diciembre de 2021 recibio la Creu de Sant Jordi por su contribucion al ambito de la paleografia codicologia y diplomatica y sus aportaciones primordiales a la historia de la literatura y el arte medieval del periodo romanico de Cataluna 15 Es autor de una extensa y variada produccion cientifica con mas de trescientas publicaciones 16 que incluyen la edicion critica de diplomatarios medievales 17 y la recuperacion y estudio de fragmentos de codices con la identificacion de manuscritos tan singulares como el testimonio mas antiguo del Liber de dono perseuerantiae de Agustin de Hipona o del Pamphilus o del Jaufre o de la peregrinacion de Egeria viajera entre otros 16 Tambien ha estudiado y editado textos literarios medievales como los sermones atribuidos al obispo y Abad Oliva o del gramatico Borrell Guibert y de inscripciones epigraficas medievales Otro campo de su interes han sido los glosarios latinos medievales 16 y la difusion en particular del Liber glossarum 18 19 20 En 2019 dio a conocer una edicion completamente nueva del Planctus monialis transmitido por el ms Vat lat 3251 y a su vez otra version desconocida procedente del Monasterio de Santa Maria de Obarra 21 Ha identificado los copistas de numerosos codices fragmentos de manuscritos y diplomas anonimos 22 En el campo de la historia de la escritura ha dedicado una atencion especial a la escritura visigotica y a la carolina 1 En octubre de 2021 con Tania Alaix identifico el autor mas antiguo conocido de un texto en catalan en la persona del subdiacono Ramon de Cabo 23 Asi mismo ha propuesto nuevas dataciones para los primeros testimonios escritos en catalan la traduccion catalana del Liber Iudiciorum conservada en la Seo de Urgel y en el Monasterio de Montserrat y las Homilias de Organa de la Biblioteca de Cataluna 24 Libros editarL Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona Fons de Santa Anna i de Santa Eulalia del Camp del 942 al 1200 aproximacio historico linguistica 3 vol 1985 Diplomatari de Polinya del Valles aproximacio a la historia d un poble del segle X al XII 1985 Mundo Anscari M Obres completes 1 De la romanitat a la sobirania 1997 Diplomatari d Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1245 1999 Studia in codicum fragmenta 1999 El llibre manuscrit a Catalunya origens i esplendor 2000 2d ed 2001 Liber iudicum popularis ordenat pel jutge Bonsom de Barcelona ed por J Alturo J Belles J M Font i Rius Y Garcia A M Mundo 2003 Historia del llibre manuscrit a Catalunya 2004 El Llibre i la lectura de l antiguitat a l epoca moderna 2008 El calze i la lira entre reixes culte i textos clandestins dins la Preso Model de Barcelona 1937 2008 Diplomatari d Alguaire i del seu monestir duple de Sant Joan de Jerusalem 1245 a 1300 2010 Memories de la Guerra Civil i notes parroquials de postguerra de Mn Joan Agut i Ribera rector de Santa Maria de Montmaneu 2011 La Produccio i circulacio de llibres clandestins des de l antiguitat fins als nostres dies actes de les segones Jornades internacionals sobre historia del llibre i de la lectura 20 i 21 d octubre de 2010 ed por J Alturo M Torras y A Castro 2012 La Escritura visigotica en la Peninsula Iberica nuevas aportaciones Jornadas Internacionales ed por J Alturo M Torras y A Castro 2012 Alturo J y T Alaix L esglesia de Sant Salvador de Polinya i les seves pintures 2016 Alturo J y T Alaix Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae 3 vol 2017 18 en ingles Alturo J y T Alaix Mil cent anys de la vila i de la parroquia de Santa Maria de Llinars 2019 Alturo J y T Alaix L antependi de Sant Marti de Lleida a Baltimore i altres obres de l art medieval catala 2020 Alturo J y T Alaix El canonge Adanagell de Vic ca 860 925 llavor de noves semences la cultura a la diocesi d Osona en els primers temps carolingis 2021 Referencias editar a b The Oxford Handbook of Latin Palaeography Oxford Oxford University Press 2020 pp 5 143 184 a b Gran Enciclopedia Catalana ed Jesus Alturo i Perucho l Enciclopedia en catalan Barcelona Mancho Carles Mundo i Marcet Anscari M Diccionari d historiadors de l art catala valencia i balear Institut d Estudis Catalans Consultado el 11 de abril de 2022 Marques Jose 1990 Jesus Alturo i Perucho alguns aspectos da sua obra cientifica Revista da Faculdade de Letras Historia Universidade do Porto 7 417 418 Consultado el 11 de abril de 2022 Bureau du comite 2020 2025 Comite international de paleographie latine Hypotheses Consultado el 10 de abril de 2022 Vilageliu Ramon 2022 Tania Alaix i Jesus Alturo investigadors d elit descobridors del primer autor catala Vallesos Hivern Primavera 22 28 29 Molas Pere Duran Eulalia Massot Josep 2012 Diccionari biografic de l Academia de Bones Lletres Barcelona Reial Academia de Bones Lletres p 475 ISBN 9788493888510 Miembros de la Societat Catalana d Estudis Liturgics Miscel lania Liturgica Catalana 25 7 2017 Consultado el 11 de abril de 2022 Ecole pratique des hautes etudes Annuaire 2006 Publicadas las Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae Detalle de noticia Universitat Autonoma de Barcelona Consultado el 10 de abril de 2022 Premis Ciutat de Barcelona Barcelona Cultura Ajuntament de Barcelona Consultado el 10 de abril de 2022 Toldra i Sabate Maria 2005 Alturo i Perucho Jesus 2003 Historia del llibre manuscrit a Catalunya Barcelona Generalitat de Catalunya Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions 306 p Textos i Documents 23 Estudis Romanics 27 512 515 Consultado el 11 de abril de 2022 Premis Critica Serra d Or 2004 Serra d Or April 532 14 15 2004 John James J Sanchez Marti Jordi 2004 El llibre manuscrit a Catalunya origens i esplendor and Historia del llibre manuscrit a Catalunya review La coronica A Journal of Medieval Hispanic Languages Literatures and Cultures 33 1 253 255 Creu de Sant Jordi para 20 personas y 10 entidades Actualidad Generalitat de Catalunya Archivado desde el original el 22 de abril de 2022 Consultado el 10 de abril de 2022 a b c IdRef Agence bibliographique de l enseignement superieur Bonnassie Pierre 1987 Alturo Perucho Jesus Diplomatari de Polinya del Valles aproximacio a la historia d un poble del segle X al XII Barcelona Universitat Autonoma de Barcelona 1985 Annales du Midi 99 179 363 Consultado el 11 de abril de 2022 Alturo i Perucho Jesus 1985 Fragment d un epitom del Glossarium Ansileubi de la primera meitat del segle X Faventia 7 1 75 86 Consultado el 11 de abril de 2022 Alturo i Perucho Jesus 1987 Fragments d un glossari llati basat en el Liber glossarum Faventia 9 1 5 25 Consultado el 11 de abril de 2022 Alturo i Perucho Jesus 2014 Un nuevo Liber glossarum de origen catalan del siglo IX X Estudios de filologia e historia en honor del profesor Vitalino Valcarcel 1 43 64 Consultado el 11 de abril de 2022 Alturo i Perucho Jesus Alaix i Gimbert Tania 2019 A new critical edition of the Vatican Planctus monialis and a another unknown Planctus monialis from Obarra Mittellateinisches Jahrbuch 54 2 299 314 Alturo i Perucho Jesus Alaix i Gimbert Tania 2021 El canonge Adanagell de Vic Ca 860 925 llavor de noves semences la cultura a la Diocesi d Osona en els primers temps carolingis Barcelona Publicacions de l Abadia de Montserrat pp 318 p ISBN 9788491911715 Safont Plumed Joan 24 de octubre de 2021 Jesus Alturo i Tania Alaix Ramon de Cabo es el patriarca de les lletres catalanes Vilaweb Consultado el 10 de abril de 2022 Alturo i Perucho Jesus 2022 Joaquim Miret i Sans historiador de les contrades pirinenques recopilador dels mes primitius testimonis de la parla catalana Estudis Romanics 44 279 293 Consultado el 10 de abril de 2022 Enlaces externos editar 1 nbsp Datos Q28123979 nbsp Multimedia Jesus Alturo i Perucho Q28123979 Obtenido de https es wikipedia org w index php title Jesus Alturo i Perucho amp oldid 156670220, wikipedia, wiki, leyendo, leer, libro, biblioteca,

español

, española, descargar, gratis, descargar gratis, mp3, video, mp4, 3gp, jpg, jpeg, gif, png, imagen, música, canción, película, libro, juego, juegos